“Alliberar ara una part i arribar a la nació sencera”

A la Catalunya del nord trobem na Daniela en tots els combats per la catalanitat. Filla de l’històric Gilbert Grau, ha format en català generacions d’estudiants. Ànima de la Flama del Canigó, fundadora d’Arrels (ràdio i escola), promotora de mobilitzacions i campanyes i, ara, membre del secretariat de l’ANC. El 2007 se li va concedir el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.

El meu pare va fundar el 1973 el Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans). Denunciava la colonització. Ara que, per fi, una part de la nació en pren consciència, em sembla que aquest procés esperat és lògic, ineluctable.

Es treballa per la independència d’una part del territori nacional. Com diu Jordi Sànchez: “La independència és la més gran esperança per a la nació sencera; de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.”

Reforçarà molt la identitat, no és el mateix col·laborar amb un estat estranger (Espanya) que fer-ho amb un estat veí català, doncs, propi. S’intensificaran les relacions dites “transfrontereres”, una denominació que no respecta la identitat dels territoris.

Volem obtenir la ciutadania catalana, ja tenim la nacionalitat. D’ençà del 2011 una llei permet als hongaresos de fora d’Hongria de demanar la ciutadania.

Sí, hi ha una revifalla però alhora hi ha una substitució demogràfica brutal de població catalana per la francesa. El repte, ara, és integrar els nouvinguts i enfortir la identitat, per això s’ha d’intensificar la lluita política. El Partit Oui au Pays Catalan segueix aquesta estratègia que és vital.

L’objectiu és, des de l’autodeterminació de cadascun dels territoris, arribar a constituir l’estat confederal que ens uneixi en la diversitat.