Més policia i obstacles al carrer

El govern estatal, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat incrementar la presència policial i col·locar obstacles –fixes o mòbils– als punts més sensibles de la capital catalana, després de l’atemptat que va colpejar la Rambla avui fa una setmana. Aquest és un dels principals acords que van assolir ahir les tres administracions durant una reunió extraordinària de la Junta Local de Seguretat celebrada al consistori. Una trobada, aquesta, en què també van participar representants dels equips d’emergència, i en què es va voler evitar, de manera emfàtica, atiar cap polèmica al voltant del que es va fer o deixar de fer per evitar l’atemptat. El relat oficial davant de les càmeres és que cal aprofundir en la unitat, i per tant en la coordinació, per afinar els dispositius establerts per fer front a episodis de terrorisme.

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, va narrar, a la sortida de la reunió, que aquest reforç en el nombre d’agents destacats a Barcelona ja es visualitzarà en la manifestació de dissabte, i que tindrà continuïtat en grans esdeveniments propers com ara la Diada i les festes de la Mercè. Sobre el terreny, la mesura es traduirà en un augment d’un 10% del nombre d’efectius dels Mossos que fan tasques de seguretat ciutadana i d’un 20% dels que s’encarreguen de l’ordre públic. La Guàrdia Urbana també multiplicarà esforços, fins al punt d’incrementar en un 10% el nombre d’hores extres de servei. Això es visualitzarà, sobretot, en grups de tres agents –fins ara són de dos– que patrullaran en determinats indrets de la ciutat. Tot aquest desplegament suplementari es focalitzarà en aquells punts de més concentració de gent o en actes més o menys multitudinaris, com ara concerts i similars. En instal·lacions considerades estratègiques, com ara el port i l’aeroport, també serà més visible la presència policial. Tot plegat, anirà acompanyat de mesures complementàries o accessòries, com pugui ser una millora dels dispositius tècnics de videovigilància que hi ha a determinats carrers, un increment o reforç dels perímetres de seguretat que es despleguen en determinats episodis o situacions de risc, o la possibilitat de fer escorcolls preventius en punts com ara el transport públic. També es busca la fórmula perquè les policies locals –en el cas de Barcelona la seva Guàrdia Urbana– tinguin més implicació en els dispositius antiterroristes. Per tancar el cercle, també es farà a l’antic Palau d’Esports una nova sala per gestionar les situacions d’emergència, ja que l’actual, situada també al carrer Lleida, ja ha quedat antiga.

Un dels arguments que més ha enverinat el debat posterior a l’atac és si Barcelona tenia, o té, prou elements o obstacles fixos que impossibilitin, o com a mínim dificultin, accions com la duta a terme per la cèl·lula ara desarticulada. En la reunió d’ahir se’n va parlar, però sense arribar a un acord concret. Tal com van resumir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el delegat del govern estatal, Enric Millo, aquesta és una discussió que s’ha de cimentar sobre criteris “tècnics” i, per tant, han de ser els experts en la matèria qui determinin on cal posar-ne, i de quin tipus. La Generalitat, però, ja va emfatitzar ahir que no és partidària de sembrar la ciutat de blocs de formigó o bol·lards. “El blindatge de la Rambla l’únic que hauria fet és traslladar l’acció terrorista a altres llocs tan o més concorreguts. Tal com estava plantejat l’atemptat, aquests obstacles no haurien garantit res”, va recalcar Forn. Per desembrossar el debat es crearà una comissió, de perfil més tècnic que polític, que en primer lloc haurà de fer una diagnosi de la ciutat per detectar, justament, zones de risc potencial. El següent pas serà determinar en quins d’aquests indrets on se sol aplegar molta gent s’ha de col·locar un element mòbil i que, perfectament, podria ser una furgoneta policial. Ara bé, també hi ha un conjunt d’entorns descrits com a “simbòlics” o amb una presència de gernacions permanent, on s’estudiaran mesures més dràstiques com ara col·locar-hi impediments fixos o bé fer-hi intervencions urbanístiques per limitar el pas de vehicles, o directament prohibir-lo. A l’hora d’imaginar un lloc on es podria restringir la circulació, l’exemple que automàticament ve al cap és la Rambla. Sobre això, però, el consistori barceloní es mostra prudent, i recorre a una resposta de manual: Seran els entesos qui diran on, i amb quins condicionants, es poden implantar aquestes eventuals restriccions.