L’opinió DELS EXPERTS
El futur de les infraestructures
La nostra és una terra de pas, d’entrada i de sortida de mercaderies, de comerç, d’exportació i importació, un canal d’entrada i sortida dels fluxos turístics i amb un gran teixit industrial i productiu, un territori que forma part de la Mediterrània i que és la gran porta logística i d’entrada del sud d’Europa.
És cert que les xarxes actuals de transport són notablement millors que les de fa dècades, però això no suposa que tot estigui fet. No podem oblidar que encara ens cal resoldre tots els colls d’ampolla del nostre territori. Trams on es pateix congestió, contaminació, reducció de l’eficiència, manca de seguretat o d’intermodalitat, per una falta d’inversions. Colls d’ampolla que tenen noms propis: són les nacionals N-240, N-340, N-II, la B-40, els accessos al port i aeroports, el tercer fil del corredor del mediterrani o les rodalies.
Són infraestructures estratègiques del nostre país, moltes d’elles planificades fa dècades, però que avui dia resten amb les obres sense finalitzar. Totes aquestes infraestructures, que afecten el dia a dia dels catalans i les catalanes, no depenen de la Generalitat sinó que són titularitat de l’Estat.
Dades recents fixen el dèficit fiscal de Catalunya entre 11.000 i 16.000 milions d’euros (segons el mètode de càlcul utilitzat) cada any. Només que destinéssim anualment un 10% d’aquest a resoldre els dèficits històrics en inversió en infraestructures, l’any 2023 disposaríem de tots els colls d’ampolla dependents de l’Estat executats i en servei.
Però, podem pensar que un govern de la Generalitat compliria més que el govern de l’Estat? Un bon referent d’això és el del conveni signat el 2005 entre la Generalitat i l’Estat per a la resolució dels colls d’ampolla viaris. El compromís d’inversió era de 3.805 milions d’euros per part de l’Estat i 3.540 milions per part de la Generalitat, abans del 2012. Tot i no arribar al 100% del seu compromís, la Generalitat ha acreditat un ritme inversor notablement superior del que ha demostrat l’Estat, permetent-li poder complir la seva part del conveni en els propers 4 anys, mentre que l’Estat necessitaria 34 anys més.
Hem viscut moments molt difícils, però també són moments de reflexió, d’afrontar els canvis amb il·lusió i valentia. Recordem el que deia Rovira i Virgili fa cent anys: “No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos.”
Ara cal aprofitar el moment per canviar la conjuntura i dotar-nos del que ens manca, política pròpia per una economia amb unes prioritats pròpies. Perquè necessitem les eines i els instruments –infraestructures i gestió intel·ligent de la mobilitat– per multiplicar les possibilitats d’una economia que el món reconeix com a productiva, creativa, amb talent.
La Catalunya estat que volem ens obre la porta per construir la mobilitat 4.0 del segle XXI, amb les eines adequades de les quals ara no disposem: finançament, inversions, gestió, governança i regulació.
I què és la mobilitat 4.0? Pensem que ara vivim la que molts anomenen “quarta revolució industrial”. Assistim a la confluència d’intensos canvis i tecnologies que evolucionen a una velocitat sense precedents. La mobilitat del futur s’engloba en aquest nou context per adaptar-se a les exigències de la societat, que demanda una gestió i una política que maximitzi els recursos disponibles, una gestió intel·ligent o smart. Gestió smart per deixar enrere la teoria clàssica d’expansió i de creixement il·limitat de les xarxes, de TAP, autovies i aeroports cap al no res. Gestió smart com a visió d’eficiència, innovació, governança, millora contínua, sostenibilitat i optimització de recursos.
A Catalunya ja fa temps que tenim interioritzat aquest concepte i l’apliquem amb resultats molt positius: visió zero accidents, actuant de forma preventiva –abans dels accidents– i no pas reactiva, amb l’objectiu d’una reducció dels accidents constant.
També destacable en aquest sentit és el projecte T-Mobilitat, que properament veurà la llum. Consistent en una nova targeta sense contacte que substituirà tots els títols de transport, primer a l’àrea metropolitana de Barcelona i després a tot Catalunya, significarà el primer gran pas cap a la gestió smart de la mobilitat amb les mires posades en una autoritat de transport per a tot Catalunya, que gestioni el conjunt de tota la mobilitat, pel que fa a tarifes, i per tots els modes de transport, per configurar territoris, corredors de mobilitat i ciutats com a ecosistemes interconnectats. Falta camí per recórrer, tenim al davant molts reptes. És moment d’afrontar aquests canvis com l’oportunitat per dissenyar infraestructures intel·ligents, que puguin donar cabuda al vehicle autònom, elèctric, connectat i compartit.
És moment d’aplicar la nova visió de la gestió intel·ligent a les xarxes i infraestructures existents per millorar-les, modernitzar-les i fer-les més eficients, sense perdre de vista que els projectes de futur no poden ser aliens a les futures necessitats i demandes de la nostra societat: les infraestructures no només són un element clau per al desenvolupament econòmic, sinó que també han de ser una eina per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La mobilitat del futur és una mobilitat al servei de les persones.