diada de l'11 de setembre
Clam contra la por i a favor de la democràcia
L’acte institucional de la Diada a Girona destaca la convivència com a valor màxim de país en moments convulsos
Reivindicació popular i festiva a la plaça del Vi
L’acte institucional de la Diada a Girona, que es va celebrar ahir al matí a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat, es va convertir en un clam a favor de la democràcia i en defensa del referèndum de l’1 d’octubre i de plantar cara a la por. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va posar èmfasi en la convivència com a valor màxim de país en unes setmanes “complicades i difícils” en què “el «No tinc por» i la convivència han passat per damunt de tot i han demostrat el que som com a país”. Bassas va recordar que, quan falten 20 dies per a l’1-O –avui 19–, el govern ho té tot preparat. La consellera, que va tancar el seu parlament recordant Muriel Casals, va destacar que el dia del referèndum els catalans “restituirem allò que un dia vam perdre: la capacitat de decidir”.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar el caràcter transcendental d’aquesta Diada i va fer una crida a la ciutadania perquè es mantingui ferma com a resposta als que “impedeixen el vot” amb una “agressió als drets fonamentals”. “Perquè aquí parlem de llibertat, de dret a participar i a exercir la democràcia per decidir quin futur volem. I, davant d’això, no hi ha amenaces que valguin”, va subratllar Madrenas. En la mateixa línia que la consellera Bassa, Madrenas es va referir al civisme que ha caracteritzat el procés: “Ens volen rendits i crispats, però no ho aconseguiran; a Catalunya sabem què és la convivència i la cohesió.”
El vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, també va posar en relleu la convivència del país i va condemnar les mentides que difonen alguns mitjans sobre el suposat trencament que s’està produint a Catalunya. També va recordar que els “càstigs” de l’Estat espanyol no han servit per frenar l’anhel per “exercir el dret a l’autodeterminació”. Després d’un concert de música barroca, de finals del segle XVII i principis del XVIII, el cant d’Els segadors va cloure l’acte. Al migdia, a la plaça del Vi, unes tres-centes persones van participar en una jornada festiva i reivindicativa organitzada per les entitats ciutadanes sobiranistes. Presentada per Julieta Cortina, de l’Adac, i amb una urna present a la tarima, l’activista social Jordi Navarro va llegir el manifest. També hi van assistir Marta de Puig, de l’ANC; Joan Sibill, de l’Adac, i Biel de Montserrat, d’El Forn.
Sant Feliu de Guíxols
La tradicional ofrena floral davant la tomba del president Josep Irla, al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, va congregar dos centenars de persones. Les autoritats van elevar ahir el to reivindicatiu dels seus discursos, amb el denominador comú de la defensa del dret a decidir. El delegat del govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, va remarcar la força transformadora dels petits gestos esmentant la resistència pacífica de figures com Gandhi, Mandela i Rosa Parks, però sempre dins d’un marc de “llibertat, civisme, esperit pacífic i respecte”. El president de la Diputació, Pere Vila, va destacar que aquesta Diada arribava com a culminació de cinc anys d’espera “per la plena sobirania”. Per la seva banda, l’alcalde guixolenc, Carles Motas, va defensar la cooperació dels municipis perquè els ciutadans, “tinguin les idees que tinguin, les puguin expressar”. El president comarcal, Joan Català, va parlar de “l’empremta discreta però contundent d’Irla”, que va mantenir viva la flama de l’autogovern en l’exili, i va citar les paraules de l’expresident amb què instava aquells “que mantenen la identitat viva” a tenir “fe”.
A tot arreu
La majoria de municipis gironins van organitzar actes amb motiu de la Diada. A Olot, l’Ajuntament, l’ANC i Òmnium van convocar els ciutadans davant l’església de Sant Esteve per llegir un manifest i hissar una estelada gegantina. A Figueres, entitats i Ajuntament van fer una ofrena floral al monument als drets dels pobles. L’alcaldessa, Marta Felip, va tenir unes paraules de record per a les persones que, 40 anys enrere, van organitzar per primer cop una Diada Nacional a la ciutat. A Blanes, l’acte va incloure la hissada de la senyera al balcó de l’ajuntament, una parada de la policia municipal i els Mossos d’Esquadra i una ofrena floral al monument al president Lluís Companys. A Salt, la Diada va servir també per recordar la figura de l’exalcalde i activista cultural Salvador Sunyer, mort al juny, llegint alguns dels seus textos. A l’Escala, la celebració va tenir com a escenari la plaça de l’Ajuntament, i a Sant Hilari va tenir lloc una ofrena floral al monument al general Moragues. Per la seva banda, a Riudellots de la Selva, divendres va començar la programació del VII Homenatge a l’Estelada, que inclou la hissada de l’estelada a la façana de l’ajuntament.
Als llocs més alts
Són diversos els indrets on la Diada Nacional es va celebrar en punts emblemàtics allunyats dels nuclis urbans. A Roses, per exemple, diumenge va tenir lloc la 23a edició de la Pujada Patriòtica de la Senyera al Pic de l’Àliga. Organitzada pel grup excursionista Cabirols, hi van participar una vuitantena de persones. A Terra Negra, el punt de les Gavarres on conflueixen els termes de Llagostera, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Vidreres, s’hi va reunir gent de totes les edats. A Begur van hissar una estelada al castell i a Sant Joan les Fonts van fer una festa a la torre de Canadell.