Pugna entre la CGT i Macron
Més de 200.000 persones es mobilitzen en contra de la nova reforma laboral que impulsa i que vol aprovar immediatament el president
La convocatòria no rep el suport de tots els sindicats
Primera etapa de la confrontació entre la CGT –el sindicat més gran de França– i el president Emmanuel Macron. Els sindicats francesos van mobilitzar-se ahir per primera vegada en contra de la reforma laboral que el govern francès vol aprovar per decret el 22 de setembre. Entre 60.000 i 24.000 persones van participar ahir a la tarda a París a la manifestació convocada a la plaça de la Bastilla. Amb els sindicats dividits i organitzada pocs mesos després de les presidencials, la mobilització no es preveia massiva. Tot i que l’assistència va resultar inferior a les protestes de la primavera del 2016 en contra de la reforma laboral de François Hollande, la CGT va demostrar que encara conserva el seu poder de convocatòria. I també va reflectir-se que Macron ha exhaurit el seu estat de gràcia.
“És la primera manifestació i ha estat un èxit”, va presumir ahir el secretari general de la CGT, Philippe Martinez, l’impulsor de la jornada de mobilitzacions junt amb els sindicats Solidaires, FSU i l’organització d’estudiants Unef. A més de París, milers de persones van protestar pels carrers de les altres principals ciutats franceses, com Tolosa, Lió o Marsella. Entre 400.000 (segons els sindicats) i 223.000 persones (segons les autoritats) van manifestar-se ahir en el conjunt de França. La jornada també va estar marcada per algunes vagues, sobretot en els transports públics. També van bloquejar-se de forma momentània i sense violència les entrades d’alguns instituts de París i de la banlieue. Però, a diferència del que va passar amb l’onada de protestes en contra de la reforma laboral de l’anterior executiu socialista, els sindicalistes de la CGT no tenen aquesta vegada el suport de Force Ouvrière (FO), la tercera organització sindical de França. El secretari general de FO, Jean-Claude Mailly, ha preferit desmarcar-se de la mobilització en contra de la reforma laboral, tot i que aquesta traspassa nombroses línies vermelles que Hollande va evitar, com la reducció de les indemnitzacions pels acomiadaments abusius o que una multinacional pugui justificar un pla social utilitzant només els resultats de la seva filial a França. A través de nombroses reunions (algunes de les quals, secretes) amb les direccions de FO i la CFDT i concessions a les seves peticions, Macron ha sabut trencar la unitat sindical.
Poca unitat
“No hi ha la direcció de FO, però sí que hi ha 73 delegacions departamentals d’aquest sindicat que han convocat els seus afiliats a manifestar-se”, afirmava des de les primeres files de la manifestació Xavier Grossean, delegat sindical de la CGT en el sector de la formació professional. “No tinc cap director, Mailly no és el meu patró”, assegurava en declaracions a El Punt Avui Patrice Clos, el secretari general de la federació dels transports de FO, que va convocar els seus afiliats a mobilitzar-se. “S’està construint un front sindical gràcies a la mobilització d’avui. En la propera manifestació del 21 de setembre hi haurà més unió sindical”, preveia amb optimisme Grossean. “No m’esperava que hi hauria tanta gent avui. Després de les manifestacions en contra de la llei El Khomri –la reforma laboral d’Hollande– i de les eleccions presidencials, pensava que la mobilització popular decauria”, reconeixia Randy Nemoz, un jove estudiant de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i militant de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. Amb només 17 diputats, aquesta formació de l’esquerra alternativa s’ha erigit en la principal força d’oposició a les reformes neoliberals de Macron. Pel 23 de setembre, ha convocat una manifestació en contra de la reforma laboral, que es preveu massiva, però que ha estat interpretada com una interferència per alguns dirigents sindicals. “Es tracta d’una manifestació complementària, ja que servirà per protestar en contra de totes les polítiques de Macron”, defensa Nemoz.
En la manifestació d’ahir a París ja hi havia nombroses pancartes que no es referien només a la reforma laboral, sinó també a la reforma de les pensions que prepara Macron per al 2018 o la reducció de 4.500 milions d’euros de la despesa pública prevista per al segon semestre d’aquest any. Tanmateix, la paraula més repetida pels manifestants era “mandrosos”. Aquesta feia referència a la intervenció desafortunada del president francès divendres passat a Atenes on va qualificar els opositors a la reforma laboral “de mandrosos, cínics i extremistes”.
Mentre els sindicats es manifestaven a França, Macron volava ahir cap a l’illa de Saint Martin, a les Antilles franceses devastades per l’huracà Irma. A més de respondre a la urgència de la catàstrofe natural, aquest viatge servia per simbolitzar que el president ja ha passat pàgina de la reforma laboral, de la qual no vol tocar ni una coma.
La majoria dels manifestants es mostraven escèptics respecte a la possibilitat d’impedir l’aprovació de la reforma laboral. Auguraven, però, que la d’ahir era la primera de les nombroses manifestacions que afrontarà Macron, que va prometre unir “el millor de la dreta i de l’esquerra”, però que ja sembla haver oblidat el significat de la paraula esquerra. .