“L’1-O i el Procés català és un acte revolucionari”

Doncs molt bé. De la manera més civilitzada que es pot imaginar. El president Puigdemont ja va dir que es transitaria de la llei a la llei perquè no hi hagi cap buit jurídic, i això és el que s’està fent.

El que passa a Catalunya no és de cap manera un cop d’estat. És un Parlament que actua en exercici de les seves atribucions. Si hi ha discrepàncies, que es resolguin mitjançant criteris civilitzats. Però el problema és que el que hi ha no és una discrepància, sinó una voluntat decidida des del principi de no escoltar i de boicotejar-ho tot utilitzant els instruments jurídics d’una forma hostil, i, per tant, deslegitimant-los. No podem oblidar que el major deslegitimador del Tribunal Constitucional és el govern espanyol.

I tant! Són hereus de Franco. No han entès mai el que és la separació de poders ni hi han cregut mai. Han omplert la judicatura d’amics seus, de clients i de militants. Menyspreen el parlament [Congrés] i l’ignoren de seguida que poden. I quan no poden perquè no tenen majoria absoluta recorren al Tribunal Constitucional que prèviament han manipulat per rebaixar el dret de la majoria parlamentària a qüestionar les seves decisions. Que té a veure tot això amb un estat de dret per molt que parlin d’ell contínuament? Res.

Primer de tot, és una revolució.

No existeix cap criteri per definir què és una revolució, perquè si existís un criteri ja no seria una revolució. És una revolució perquè trenca els esquemes. L’únic que importa és que el procés polític català per l’autodeterminació té un suport popular massiu, és democràtic i és pacífic. I això és el que li dona el caràcter nou. És un acte revolucionari perquè suposa un canvi de legitimitat.

Són els primers graons.

Dependrà de tres factors dels quals ells estan molt pendents. Un és la capacitat d’acció i mobilització de l’independentisme català, que com demostra la Diada continua sent molt gran. El segon punt que tenen en compte és l’exterior. I el tercer punt són ells mateixos. Perquè ells també estan dividits. Hi ha sectors ultres que protesten perquè no s’aplica prou mà dura.

Crec que no en té ni idea, perquè la desinformació és total. Els mitjans de comunicació a Espanya estan tots manipulats al servei del règim. La seva funció no és informar sinó adoctrinar. I sobre Catalunya, d’una manera totalment tancada.

Sí. Fins ara el nacionalisme espanyol tenia dues cames. Una la de la dreta de sempre i l’altra la de l’esquerra. És cert que davant l’arrogància i estupidesa del nacionalisme espanyol de dretes, l’esquerra es permetia el luxe de ser crítica. Fins que s’arriba a un punt de perill. Llavors, aquesta divisió desapareix.

Quant al govern de Rajoy, en res, perquè són tan corruptes que ni en són conscients. I creuen que estan en el seu perfecte dret de robar, perquè per això estan en política.

Sí. La corrupció és inherent a la idea que de l’Estat té la dreta. Creuen que l’Estat és seu com si fos una propietat privada. Per a ells, els sobresous al PP eren el més normal. Un plus de productivitat. I això era la punta de l’iceberg de la corrupció. Han estructurat un partit que és una associació de malfactors. I això ho diuen els jutges, que fa impossible la regeneració de l’Estat. Només seria possible amb un sotrac revolucionari.

L’intent del nacionalisme espanyol de deslegitimar el procés català atacant la corrupció és pensar que tothom és com ell. I és clar que a Catalunya hi ha hagut corrupció i que el cas Pujol és catastròfic. Però està localitzada. No es pot parlar d’una corrupció de les institucions i encara menys de la major part dels partits i en absolut de la societat catalana. La situació és molt diferent. Busquen l’equiparació per embrutar, però no és així. La prova és que aquí hi ha una revolució i a Espanya no.

És d’Estat. Tot el que inclou l’Estat. I no podem oblidar que parlem d’un estat franquista. El controlen els hereus ideològics del franquisme. No han marxat mai. L’única posició que queda per saber fins ara és la de l’Església, que està molt callada. I això vol dir que algú està frenant les jerarquies més ultres. Tota la resta d’estaments tenen una reacció hostil i alguns pensant amb nostàlgia sobre la intervenció militar. Però això no es donarà.

La descarto perquè els militars no actuen mai pel seu compte. Sempre actuen finançats i empesos pel capital. I el capital està sent molt cautelós perquè encara que la seva reacció és de rebuig absolut sap que la repercussió a Europa seria catastròfica, i per tant no hi haurà un finançament per aquest tema. Cal recordar que no és Franco qui es va revoltar. Qui es va revoltar contra la República va ser l’oligarquia. Franco va ser el militar que van buscar i comprar les oligarquies espanyola, catalana i basca.

Cap de les dues coses. El PSOE a l’única cosa a què aspira és a sobreviure tractant de ressuscitar un mort, que és el bipartidisme de l’alternança, fent creure a la gent, i ho defensa fins i tot Pablo Iglesias, que el problema de Catalunya s’arregla fent fora del govern el PP. Aquest és un món il·lusori. El que els preocupa en realitat és una guerra interna sobre l’hegemonia de l’esquerra. Però tot això no té res a veure amb Catalunya.

Naturalment que no. La idea d’Espanya que té la dreta és la que l’esquerra ha comprat. Comparteixen la mateixa idea d’Espanya.

Mareja la perdiu. Té un discurs muntat sobre la hipocresia i la fal·làcia. Diuen que estan a favor de la sobirania de Catalunya però no de la independència. Aquesta és una distinció aristotèlica: a favor de la potència però no de l’acte, quan l’única forma material de la sobirania és la independència.

Continuar com està o emergir com un estat nou.

Haurà d’afrontar, en una situació molt difícil, una qüestió que ha anat postergant els darrers tres-cents anys, que és legitimar la seva existència com a estat nació, que ara no és. O arregla això o finirà.