SALVADOR COT
Hem arribat al moment de dir prou
Benvolgut Mariano,
“Nunca choveu que non escampase”, diuen els gallecs. I és que tot aquest festival que esteu muntant, amb els vostres fiscals, els vostres magistrats i els vostres guàrdies civils, són els trons i els llampecs que anuncien una pluja tan intensa que, necessàriament, ha de ser curta. A tots ens ha passat –sobretot en aquestes tardors inestables de finals de setembre i principis d’octubre– que una tempesta ha fet que semblés la fi del món. Però també és cert que aquí, a la riba del Mediterrani, sabem millor que ningú que els núvols sempre escampen, per negres que siguin, i que el soroll, per fort que soni, s’acaba ràpid. I al cap de poc, quan surt el sol, sempre descobrim que el cel apareix més net que mai i que el bosc fa olor de bosc.
Ja sé que totes aquestes metàfores són totalment alienes al paisatge mental de les elits polítiques, financeres i mediàtiques de Madrid, i que tu, Mariano, ets l’encarregat de gestionar els interessos de tota aquesta gent. Però vull que sàpigues que fa tres segles que “mexan por nós e din que chove” i que hem arribat al moment de dir prou. En fi, que si sabessis gallec potser entendries millor el que intento dir-te. Però no en saps. I, al capdavall, per això perdràs.