La porta tancada

El pacte de la UE amb Turquia pel qual aquest país es compromet a impedir la sortida de refugiats i immigrants cap a Europa a canvi de diners és la clau de volta de la política dels Vint-i-vuit per frenar l’entrada massiva de sensepapers. Des de la firma de l’acord, el març del 2016, ha baixat dràsticament el nombre de refugiats i immigrants en territori europeu, tot i que la crisi diplomàtica amb Turquia, a causa de l’autoritarisme creixent del règim turc, fa planar dubtes sobre la seva continuïtat.

Des del moment de la seva aplicació, el 20 de març de l’any passat, l’acord, batejat pels seus detractors com el “pacte de la vergonya” –perquè exonera els europeus del seu deure de protecció dels refugiats–, preveia el retorn automàtic cap a Turquia d’aquells que, a partir d’aquella data, arribessin per mar a les illes gregues. Alhora, instaurava un mecanisme pel qual per cada sirià retornat a Turquia, la UE es comprometia a deixar-ne entrar un altre procedent d’un camp de refugiats en aquest país, amb un límit, però, de 72.000 persones acollides.

A canvi, es recompensava Ankara amb una ajuda financera renovable de 3.000 milions d’euros destinats a millorar les condicions de vida dels refugiats i de les poblacions que els acullen. La UE acceptava també obrir nous capítols en les negociacions d’adhesió de Turquia i a liberalitzar els visats per a estades curtes de ciutadans turcs, però aquests dos compromisos van acabar sent paper mullat a causa del deteriorament de la democràcia turca després del cop fallit de juliol del 2016.

No hi ha cap dubte que la UE ha rendibilitzat el pacte: mentre que prop 200.000 immigrants van arribar a les illes gregues entre desembre del 2015 i finals de febrer del 2016, aquesta xifra es va reduir a 3.500 durant el mateix període un any més tard. D’aquests, un 40% van ser retornats a Turquia. Quant al mecanisme “sirià contra sirià”, el 27 de febrer passat, 3.565 refugiats d’aquesta nacionalitat van ser traslladats a la UE, contra els 2,8 milions que continuen en camps a Turquia. Mentrestant, més de 60.000 persones s’amunteguen en camps de refugiats a Grècia patint deplorables condicions físiques i psíquiques, tal com denuncien les ONG.

Divuit mesos després de la seva firma, el pacte continua en vigor i, segons els experts, resistirà les amenaces de retirada del govern turc, que obté importants beneficis del seu paper de gendarme d’Europa. L’acord no només ha aconseguit taponar l’allau de refugiats i tancar la ruta migratòria dels Balcans, sinó que ha obligat les màfies que trafiquen amb éssers humans a desplaçar els seus trajectes cap a l’Àfrica i a convertir Líbia en la nova porta d’entrada a Europa. Amb tot, tal com alerta l’analista Gianni Riotta, la solució d’urgència pactada amb Erdogan amenaça de quedar reduïda a “un placebo més contra l’èxode bíblic de l’Àfrica depauperada cap a l’Europa de la baixa natalitat, que es mantindrà durant el segle XXI”.