Exdiputats, una exministra i familiars

Els dotze con­se­llers que for­men part del ple del Tri­bu­nal de Comp­tes són esco­llits pels matei­xos par­tits polítics que, teòrica­ment, han de fis­ca­lit­zar: sis d’ells a elecció del Congrés dels Dipu­tats i sis més del Senat, i en tots dos casos reque­rint una majo­ria de tres cin­que­nes parts. I és que, tot i que rebi el nom de tri­bu­nal, el que la Cons­ti­tució del 1978 reco­neix com “el suprem òrgan fis­ca­lit­za­dor” de la gestió econòmica de l’Estat i de tot l’àmbit públic no és pas un òrgan judi­cial, sinó un ens depe­nent del poder legis­la­tiu. El man­dat dels con­se­llers és per a un període de nou anys, i els dotze actu­als van ser esco­llits el 2012, en plena majo­ria abso­luta del PP, que en va esco­llir vuit. Els qua­tre res­tants els va esco­llir el PSOE, tot i pac­tar-ne un amb IU.

Tot i que des del Tri­bu­nal de Comp­tes s’asse­gura que els reque­ri­ments pro­fes­si­o­nals que esta­bleix la llei per for­mar-ne part garan­tei­xen la seva “abso­luta inde­pendència”, la rea­li­tat és que entre els dotze mem­bres actu­als s’hi comp­ten tres exdi­pu­tats, una exmi­nis­tra, tres exalts càrrecs vin­cu­lats a governs esta­tals i fins i tot el germà gran de l’expre­si­dent espa­nyol José María Aznar,Manuel Aznar. Amb un ele­vadíssim sou (més de 114.000 euros a l’any), la per­ti­nença al Tri­bu­nal de Comp­tes sol ser domini de polítics i juris­tes d’avançada edat, entre els quals l’únic català és Lluís Armet, que va ser sena­dor pel PSOE i con­se­ller de la Gene­ra­li­tat en el govern de Tar­ra­de­llas.

El cas més pro­per al pro­ce­di­ment obert pel 9-N és el de Mar­ga­rita Maris­cal de Gante, que va ser minis­tra de Justícia amb el mateix Aznar de pre­si­dent entre els anys 1996 i 2000; en la legis­la­tura següent, repe­ti­ria com a dipu­tada pels popu­lars i va ser vice­pre­si­denta pri­mera del Congrés dels Dipu­tats. Maris­cal de Gante és ara la con­se­llera del Tri­bu­nal de Comp­tes encar­re­gada de la secció segona d’enju­di­ci­a­ment, on es va diri­gir la denúncia de Soci­e­tat Civil Cata­lana per pre­sumpta mal­ver­sació comp­ta­ble en l’orga­nit­zació 9-N, i que podria aca­bar obli­gant els exmem­bres del govern d’Artur Mas, Irene Rigau i Fran­cesc Homs a retor­nar l’import gas­tat en la con­sulta, uns 5,3 mili­ons. L’exmi­nis­tra i exdi­pu­tada del PP va ser qui va deci­dir adme­tre a tràmit aquest estiu la denúncia i rebut­jar, per tant, el recurs pre­sen­tat pel govern de la Gene­ra­li­tat. A petició seva, el tri­bu­nal va desig­nar una ins­truc­tora, María de los Lla­nos Cas­te­lla­nos, que és qui dilluns va fixar la fiança milionària per a Mas. Maris­cal de Gante és filla de Jaime Maris­cal de Gante, que va ser jutge del fran­quista Tri­bu­nal d’Ordre Públic (TOP), diri­git a repri­mir delic­tes polítics.

També es va posi­ci­o­nar a favor de l’ober­tura del pro­ce­di­ment sobre el 9-N el fis­cal del Tri­bu­nal de Comp­tes, Miguel Ángel Morato Tor­res. El seu nom no el va pro­po­sar un par­tit, sinó la fis­cal gene­ral de l’Estat el 2015, Con­su­elo Madri­gal, esco­llida al seu torn pel govern de Rajoy l’any ante­rior. Morato Tor­res (el pri­mer destí del qual com a fis­cal va ser, curi­o­sa­ment, l’Audiència de Bar­ce­lona) ja va gene­rar polèmica poc després de la seva arri­bada en reti­rar una acu­sació con­tra el govern del PP de Vitòria (Àlaba).

Qui sí que va for­mar part del Congrés va ser l’actual pre­si­dent del Tri­bu­nal de Comp­tes, Ramón Álva­rez de Miranda García, que va ser dipu­tat sota les sigles de la des­a­pa­re­guda UCD entre els anys 1979 i 1982. Sota la seva gestió (està en el seu segon man­dat) el tri­bu­nal ha vis­cut un dels prin­ci­pals escàndols de la seva història, en ser acu­sats diver­sos dels seus con­se­llers d’haver afa­vo­rit la con­trac­tació de fami­li­ars. El cas que va fer sal­tar les alar­mes va ser el del germà del pre­si­dent de la secció de fis­ca­lit­zació, Javier Medina, a qui el Tri­bu­nal Suprem va con­si­de­rar pro­vat que se li havia fet a mida una plaça. El Suprem va fins i tot con­dem­nar el Tri­bu­nal de Comp­tes a pagar 38.000 euros per les cos­tes del judici.