‘No te metas en política’ especula on són les urnes

Hi ha un programa irreverent que no té cap mania a l’hora de furgar en les llagues dels polítics. Ho fa amb la sorna d’un lateshow. Però fora de cap canal convencional. Quan són a punt d’arribar a la segona temporada al canal de Youtube de Público, Facu Díaz i Miguel Maldonado van voler fer un xou especial en directe al teatre Victòria de Barcelona, que es va emetre en streaming. La revolució dels somriures? La intel·ligència es mesura per la capacitat de riure’s d’un mateix.

Dimarts, la majoria dels espectadors vorejaven la vintena. Si tenien més edat, esperaven l’arrencada amb el Twitter bullint. Si Albert Pla va escriure una carta trampa que van publicar els mitjans espanyolistes i després va mofar-se dels que li van donar aire de veracitat (“amics del wttsp, em deveu 50 euros”), Díaz i Maldonado van enviar un vídeo a la Guàrdia Civil en què els espectadors del Victòria cantaven (“ni que sigui per última vegada, implorava el còmic Díaz) el “soy español, español...”. No és d’estranyar, la setmana passada en un show de Granada també va aconseguir un vídeo (que va rebotar al Twitter de la Guàrdia Civil) amb uns joves andalusos clamant “in-inde-independència”.

La decisió de fer el programa en un teatre de gran capacitat (1.200 localitats) va ser improvisada, com una conseqüència més del desembarcament de la Guàrdia Civil a Catalunya. Però si s’han trobat els 10 milions de paperetes deu ser perquè, efectivament, “volien votar” (repetien la reflexió del coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo).El repte és, ara, on són les urnes. Si hi ha diaris digitals pretesament seriosos que insinuen que són a Rússia (el personatge Dimitri no va voler ni confirmar ni desmentir amb el seu rus murcià), els de No te metas en política especulen que podrien ser a la seu buida d’UDC!

Els humoristes Xavi Daura i Esteban Navarro (tercera temporada a les xarxes de Venga monjas) els van aclarir per què el català és diferent: perquè venera el cagatió; perquè diuen “fem un pensament?”, abans de tornar cap a casa; perquè cadascú paga el que consumeix al bar; i perquè es pensen que els dibuixos japonesos són catalans. De fet, apuntaven, Catalunya es vol independitzar d’Espanya per integrar-se al Japó.