Procés sobiranista
La premsa francesa passa de la indiferència a l’esverament
La majoria de mitjans públics i privats d’àmbit estatal, de sensibilitat d’esquerra o dreta, descobreixen ara amb sorpresa l’interès informatiu de Catalunya
La premsa “regional” d’Occitània i la Catalunya Nord fa temps que hi dediquen un interès espacial
La premsa francesa generalista, ràdios i televisions incloses, havia estat, fins ara, molt refractària a l’hora de tocar el tema de les reivindicacions independentistes i/o sobiranistes catalanes. No hi feia res que les Diades milionàries dels darrers anys omplissin ciutats i carreteres. A l’Estat francès, si se’n parlava a la premsa era, generalment, amb aquell deix superb de qui té la veritat absoluta i que contempla com en un racó “du sud” d’Europa (allà on molts francesos passen les vacances) hi havia “una part d’Espanya que es mostra insolidària i egoista” i que “ressuscita aquells vells dimonis identitaris que han provocat tantes guerres.” Mitjans públics i privats, de sensibilitat d’esquerra i dreta, resumien així tota la informació que els arribava de la mobilització catalana. Personalment, m’he passat anys predicant en el desert intentant convèncer col·legues periodistes francesos en l’interès informatiu que representava el que passava a Catalunya. Sense èxit, fins ara.
Ara que això del referèndum cau al damunt de totes les taules de redacció, no passa dia que no tingui correus i telefonades de diaris, ràdios i televisions de l’Estat francès per a demanar-me -com a periodista a Perpinyà d’un diari i un digital com El Punt Avui- contactes, entrevistes o, senzillament, que els expliqui un tema que, per ells, forma part de la dimensió desconeguda.
Diferència entre la premsa “regional” i la de París
Alguns mitjans francesos, però, ja fa un cert temps que s’han espavilat amb corresponsals vivint a Barcelona i ben integrats, o a Perpinyà, i que parlen i escriuen tan el català com l’espanyol. És sobretot la PQR (premsa quatidiana regional) d’Occitània i Catalunya Nord com l’Indépendant de Perpinyà, La Depêche de Tolosa del Llenguadoc o el Midi-Libre de Montpeller. Aquest tres diaris estan fent, fins i tot, un seguiment exhaustiu del dia a dia prereferèndum (el que els val, per cert, més d’una crítica dels seus lectors jacobins.)
La premsa estatal, però, el tema l’agafen amb mala gana i superioritat moral d’aquells que estan imbuïts per la mentalitat francesa que confón i anivella conceptes com Estat, Nació i República. Potser qui més prova d’explicar el que passa d’una manera neutral és Le Figaro, amb corresponsal a Madrid que molt sovint es desplaça a Catalunya i que ja ha dedicat planes i especials a Catalunya. Avui, precisament Le Figaro demana als seus lectors de respondre una enquesta a favor o en contra de la independència de Catalunya .
Le Monde, també amb corresponsal a Madrid, no surt gaire de la seva línia centralista a l’hora d’informar de Catalunya, tot i que donen veu a articulistes (nord)catalans com l’escriptor Joan-Lluís Lluís que expliquen la realitat del punt de vista català. Coincidint amb aquest article del col·laborador del Punt Avui i Presència, però, l’editorial de Le Monde afirma que el referèndum no servirà per res (En Catalogne, un référendum pour rien) .
El diari de l’esquerra bobo francesa, Libération, després d’exercir una ignorància militant amb aquest tema, es va despenjar ahir amb una portada cridanera sobre Catalunya i quatre pàgines més aviat poc aclaridores. Cal dir que per a les mentalitats forjades en l’imaginari escolar i patriòtic francès, base de les conviccions defensades amb vehemència per l’esquerra francesa, sobretot, posar en qüestió l’Estat com fan els (sud)catalans és només possible des d’un punt de vista i ideologies passeïstes, retrògrades o d’extrema dreta. És per això que el que està passant a Catalunya el té esmaperduts i, com que no ho entenen, sempre els queda el recurs de tancar-se en els seus a priori républicains centralistes a la francesa.
A les ràdios i televisions, si fa no fa, passa el mateix. Han ignorat el que passava a Catalunya durant anys i, ara, tots a córrer i enviar periodistes que, pobres, no estan al corrent de gaire cosa i demanen desesperadament (a mi m’ho han demanat) algun indígena que els faci de fixer.
L’equip de comunicació de la Generalitat ha aconseguit portar Catalunya a les redaccions franceses i al president Puigdemont a alguns platós (veure video) i l’interès creix d’un dia per l’altre. Ara sí s’han adonat que el que es juga a Catalunya és la crisi més important d’Europa des de fa molts anys.
Ara, potser el que els preocupa més és com pot afectar la independència (sud)catalana a “la Catalogne française” i el risc de “contagi.” Els preocupa tant que, vés per on, la principal cadena de televisió francesa, TF1, l’hi ha dedicat un reportatge en l’informatiu de màxima audiència. La preocupació se’ls ha fet més gran quan, en el reportatge que podeu veure aquí sota, han constatat una gairebé unanimitat en la solidaritat dels catalans del nord amb els del sud.