Procés sobiranista
1-O
La resistència lila
ATarragona tots els locals de titularitat municipal estaven ahir d’esquenes al referèndum i tancats. Tots? No! Un local casteller, el de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, va resistir a la negativa de l’Ajuntament a cedir espais, malgrat que és la institució local la titular legal de la seu. Emparant-se en el document de cessió de la gestió i ús de l’espai, la colla castellera va exercir ahir com a col·legi electoral, tal com fa en altres convocatòries. “Si parlem de normalitat, per què aquesta vegada havia de ser diferent?”, es preguntaven la Jasmina i el Nacho Alcozeba, castellers de la colla que van formar part del grup de 40 persones que van fer-hi nit dissabte.
Al local, situat al carrer Cos del Bou, a pocs metres de l’edifici de l’ajuntament, s’hi aplegaven a les set del matí, davant la porta, una cinquantena de persones i esclataven en aplaudiments en cada petit pas fet: quan els sis primers de la fila van entrar, disposats a constituir les meses de les dues taules. Quan la parella de mossos van retrocedir en trobar-se l’entrada bloquejada per una pinya de gent. I tot plegat sota l’atenta mirada de tres senyores, la Teresa Salort, la Felicitas Cervera i la Montserrat Roca, assegudes en les cadires plegables que havien portat de casa i ben col·locades en l’envejable mirador sobre el circ romà. “Tinc 83 anys i la meva filla em volia acompanyar, però li he dit que tranquil·litat, que hi aniré amb les amigues, com sempre”, explicava una d’elles. També va venir a donar suport un dels castellers potser més mediàtic, l’exvicepresident del govern Josep-Lluís Carod Rovira: “El meu és un altre col·legi, però vinc a exercir l’orgull de colla.” El mur informàtic, però, va trencar l’eufòria: tres hores de lenta espera en què tan sols es van poder registrar cinc vots, mentre treien bancs, entrepans i garrafes d’aigua per a la gent que feia cua. Al migdia, crits, corredisses, abraçades: per fi es podia votar. Després de tres hores dempeus davant l’urna, el Manuel Martí (també casteller) dipositava la papereta i finalment somreia dient. “La colla s’ha comportat coherentment, és un dret que s’ha de respectar.”