opinió
Autogestió
Vaga general i país trasbalsat. Les imatges de diumenge no s’esborraran mai més. No és tan fàcil com eliminar-les d’un ordinador, d’un mòbil ó d’un ordinador. Són imatges de la memòria col·lectiva que costen d’esborrar. Fer mal als ciutadans que, encertats o equivocats, autogestionaven com podien un referèndum que el seu govern –la Generalitat– també, encertadament o equivocadament havia convocat. “No era eso, no era eso...”, deia Ortega y Gasset quan l’any 1936 va veure que cremaven esglésies al voltant del seu domicili a Madrid i després d’opinar que quelcom s’havia de fer per solucionar els encerts o els errors de la República. Es posava les mans al cap. No volia arribar tan lluny. En aquella època no hi havia tanta facilitat d’imatge i tot era més difícil de creure que avui, que hem vist en directe els cops de porra. “No era això, companys –cantava Lluís Llach–, pel que vam lluitar tant de temps”... Després de tant de temps de procés sobiranista, d’uns en contra, d’altres a favor i d’altres que s’ho pensen, “no era això” allò que volíem veure. Grans estomacades i avui una vaga general per protestar pel comportament de la policia.
Fa dies que aquest país trasbalsat s’està autogestionant: la gran manifestació de l’Onze de Setembre, les prèvies de l’1 d’octubre, les nits d’insomni de molts ciutadans després de les cassolades, la jornada electoral de diumenge amb totes les originalitats corresponents i la vaga d’avui, que serà dels ciutadans amb el suport dels sindicats, els partits polítics i el govern. L’autogestió ciutadana s’acabarà i llavors serà novament el moment de la política. De moment encara no està convocat el ple del Parlament que podria aprovar la declaració unilateral d’independència i altres conseqüències derivades del resultat de l’1-O.