Política

MATHEW VATTAMATTAM

SUPERIOR GENERAL DELS MISSIONERS CLARETIANS

“El perdó i la reconciliació, l’única via per viure junts”

“Els valors de fidelitat i alegria dels 109 claretians que avui seran beatificats a la Sagrada Família enriqueixen les nostres vides”

“Veig gent que mira la religió de manera externa, quan s’ha de mirar per dintre”

“Tots els morts d’una guerra tenen dret a ser recordats. La beatificació d’uns quants no ha de suposar cap ofensa per als altres”

Superior claretià
Mathew Vattamattam va ser escollit superior general dels Missioners Claretians el 2015 en el capítol general celebrat a Roma, en substitució del català Josep Maria Abella. És el primer claretià procedent de l’Àsia que està al capdavant d’aquest institut religiós, fundat el 1849 per Sant Antoni Maria Claret a Vic. Nascut el 1959 a Kalathoor, Kerala (Índia), avui dirigeix una congregació formada per uns 3.100 membres entre sacerdots, germans, estudiants i novicis, establerts en 64 països en gairebé 500 comunitats que es dediquen a l’educació, la producció editorial, la formació espiritual i teològica i la presència missionera en les àrees més pobres del planeta.
La veritable tragèdia és viure sense conèixer per què som al món

La Sagrada Família celebra avui la beatificació de 109 màrtirs claretians que pertanyien a les comunitats de Cervera-Mas Claret i Solsona (60); de Barcelona (8); de Sabadell (8); de Lleida (11); de Vic i Sallent (15); de Castro Urdiales, a Santander (3), i de València (4). Tots van ser assassinats el 1936, en començar la Guerra Civil espanyola. 49 eren sacerdots; 31, germans, i 29, estudiants. Els tres més grans tenien 76 anys i el més jove, 16. El superior dels Missioners Claretians, l’indi Mathew Vattamattam, cooficiarà la cerimònia amb el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, i el cardenal Joan Josep Omella.

És un esdeveniment molt important per a la congregació?
Molt. Ells van ser un exemple, perquè, en un moment molt difícil i en un context social molt advers, van viure la seva vocació i missió amb fidelitat i alegria de pertànyer a Jesús. Els seus valors enriqueixen les nostres vides en un context diferent i amb desafiaments i dificultats diferents. Tot i viure en un context d’odi vers ells, van mirar l’altra part com a germans i van morir sense odi i perdonant. Avui vivim en un context de tensions, i l’exemple dels màrtirs, el perdó i la reconciliació són l’única via per viure junts el futur de la humanitat. Com ells, hem d’aprendre a perdonar.
Tenen sentit les beatificacions en ple segle XXI?
En la història de l’Església, sempre hem tingut persones que han viscut amb conviccions, i els seus valors són transcendents en qualsevol temps. És veritat que, en una societat secularitzada, en aquest moment és possible que la gent no hi vegi gaire sentit, però això no invalida el veritable valor de posar en relleu, per exemple, la fidelitat. La fidelitat al matrimoni, la fidelitat a Déu, la fidelitat a nosaltres mateixos... Són valors d’ahir, d’avui i de demà. S’ha de valorar la fe. He conegut persones que vivien sense conèixer Déu ni la fe i que, quan l’han trobat, han vist el món amb uns altres ulls: amb alegria, amb nous horitzons. A Europa a vegades veig gent que mira la religió de manera externa: que si els ritus, que si els sagraments... I la religió s’ha de mirar per dintre. La fe ens eleva a un sentiment plenament d’alegria.
Dels màrtirs, què en pot dir?
Primer de tot, que van morir amb alegria. Vivim en una pell superficial, i la veritable tragèdia és viure sense conèixer per què som al món. Viure, per a l’ésser humà, és una vocació i una missió, i això és el que ells van viure, fidels fins al final. Necessitem persones d’aquest tipus, i no només en l’àmbit de la religió, també en l’àmbit social.
Ens pot destacar algun dels beatificats?
El pare Buxó, metge que cuidava un dels milicians que després el va matar. Però ell, tot i saber que cuidava una persona que li era hostil, no va dubtar a atendre’l; això no es pot entendre sense aquesta fidelitat a Déu de què parlo. Un altre és el germà Saperas, per exemple, conegut com “el màrtir de la castedat” perquè va ser portat a diversos bordells per intentar que trenqués el vot de castedat i finalment el van matar verge. Tenia 30 anys... I Jaume Giró, superior de Cervera, sempre al costat de la classe obrera...
A Catalunya ja es poden mirar serenament els fets del 36?
No hem d’obrir ferides, no es tracta d’això. Ho hem de mirar des del punt de vista de la fe, no de la política. La imprescindible anàlisi històrica no desdibuixa, sinó que contextualitza, el testimoni inequívoc dels nostres 109 missioners. Ells van viure en una societat marcada per forts enfrontaments entre faccions, però no eren militants de cap bàndol polític, sinó persones que es van consagrar a Déu i que, arribat el moment, no van dubtar a confessar la seva fe, tot i que fos a costa de la seva vida. Tots els morts d’una guerra tenen dret a ser recordats i enterrats; la beatificació només d’uns quants no ha de suposar cap ofensa per als altres. Una beatificació significa testificar que una persona ha estat assassinada per haver confessat Jesucrist.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.