El 16 de juny, els promotors de la candidatura d’unitat catalana anunciaven la retirada de la iniciativa, que havia rebut una àmplia acollida entre la ciutadania, però no pas entre els partits polítics. Un dels promotors, Nicolau d’Olwer, reconeixia setmanes després: “Si bé inicialment el president de la Generalitat provisional, Francesc Macià, hi havia donat suport, després va ser víctima de diverses maniobres polítiques.” Un dels partits majoritaris, ERC, es defensava dient: “Els patrocinadors d’aquesta candidatura no veuen que una llista de candidats posada enmig de les d’Esquerra [...] i de la Lliga Regionalista, és a dir, entre l’esquerra i la dreta catalana, és una candidatura al servei de la monarquia [...].”

Els canvis que el govern provisional de la Repúblicava introduir en el sistema electoral van generar un intens debat entre les formacions polítiques. Les modificacions tenien com a objectiu aconseguir unes regles del joc que posessin fi al caciquisme de la Restauració i disposar d’un Parlament amb grans partits, però la Lliga Regionalista remarcava: “El sistema adoptat pel govern, en perjudici evident de les minories, lluny d’estimular la participació ciutadana, tan necessària en aquests moments, sembla una invitació a l’abstencionisme.” I, des d’una perspectiva de país, considerava que això era un impediment per “aconseguir realment” que la República fos “la República de tots”.