Apunyalen un alcalde alemany solidari amb els refugiats
L’agressor, un borratxo de 56 anys, el fereix a l’interior d’un kebab
La fiscalia investiga un rerefons xenòfob, en un cas que recorda el que va patir l’alcaldessa de Colònia
Andreas Hollstein, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, va experimentar dilluns al vespre en pròpia pell la indefensió en què viu a Alemanya un alcalde de províncies compromès amb l’acollida de refugiats.
De camí cap a casa, després de la feina, a Hollstein se li va acudir aturar-se en un més que modest –o directament deixat– kebab d’Altena, una ciutat de 18.000 habitants en una zona socialment deprimida de l’oest alemany. Volia comprar-se alguna cosa feta per sopar, per a ell i la seva dona, en un local “conegut”, d’on era més o menys client habitual.
Del no-res li va sortir un altre home, alemany com ell i més o menys de la seva edat –54 anys–, visiblement borratxo, que, després de preguntar a l’amo del local si aquell client era l’alcalde de la ciutat, se li va tirar al damunt amb un ganivet de 36 centímetres. “Em mateu de set mentre ho doneu tot als refugiats”, li va cridar mentre el feria al coll, afortunadament sense grans conseqüències. L’home, un aturat, es referia al fet que li havien tallat l’aigua per falta de pagament, segons Der Spiegel.
Auxiliat per dos turcs
“Segurament, si no fos per la intervenció de l’amo del kebab i el seu pare, avui no seria aquí explicant-los això”, assegurava Hollstein l’endemà, en roda de premsa, després d’agrair l’ajuda a aquests dos immigrants turcs, Ahmet i Abdullah Demir. Hollstein i la seva ciutat havien rebut de Merkel el Premi Nacional a la Integració per haver acollit més refugiats dels que els correspon, en funció de les quotes per al repartiment dels asilats marcades pel govern central enmig de la crisi migratòria que va portar a Alemanya, des del 2015 ençà, 1,3 milions de refugiats.
La fiscalia ha obert investigacions per presumpte intent d’assassinat amb rerefons xenòfob, en un cas que recorda l’agressió patida l’octubre del 2015 per Henriette Reker, l’alcaldessa de Colònia, al mateix land, la vigília de les eleccions municipals. Un home, també borratxo i militant ultradretà, se li va abraonar i la va deixar malferida a ganivetades.
Aleshores Reker era l’encarregada de l’acollida de refugiats en aquesta ciutat i la favorita dels comicis. Va guanyar l’endemà, però no ho va saber fins unes setmanes després, ja que va quedar en coma induït com a conseqüència de l’atac.
LA FRASE
Merkel crida a l’ordre el seu govern en funcions
Gemma C.SerraEl cas del ministre d’Agricultura, Christian Schmidt, que es va saltar l’acord de coalició per donar suport a la prolongació, dins de la UE, de la llicència de l’herbicida glifosat, va aixecar ahir les alertes d’Angela Merkel sobre el descontrol en el seu govern en funcions. Schmidt tenia ordre expressa d’abstenir-se, en la votació a escala europea per perllongar cinc anys més l’ús d’aquesta substància, ja que els socis socialdemòcrates s’hi oposen taxativament. En comptes de cenyir-se a l’ordre, hi va votar a favor “per decisió pròpia”, segons va admetre el ministre. “Casos com aquest no es poden repetir. El govern en funcions està subjecte a les mateixes regles de comportament”, va dir ahir Merkel, en presència de la ministra de Medi Ambient, Barbara Hendricks, que havia posat el crit al cel per la indisciplina del seu col·lega, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
Que els bavaresos van a la seva és sabut per Merkel, que no sempre aconsegueix tenir controlat el partit agermanat amb la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU). Ara la situació és verinosa, no només perquè afecta aquest preparat de Monsanto –comercialitzat a Alemanya per Bayer–, sinó perquè afegeix tensió a l’arrencada de les converses per a una nova gran coalició. Fins ara, el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, s’havia tancat a reeditar aquesta aliança. La intervenció del seu correligionari i president del país, Frank Walter Steinmeier, l’ha dut a acceptar obrir el diàleg, en una reunió demà. El comportament de Schmidt, però, no afavoreix precisament la creació d’un clima de confiança entre socis que es miren de reüll.
