Setge al procés sobiranista
Jutges de les urnes
La Junta Electoral Central, recentment renovada després de mesos de bloqueig, la formen magistrats del Suprem i catedràtics escollits pel Congrés
El seu president va dictar una sentència contra la immersió lingüística
Han ordenat retirar pancartes dels ajuntaments, han prohibit llaços grocs a les meses electorals i tenen potestat sobre els termes que es fan servir als mitjans públics. La polèmica està rodejant aquesta precampanya les juntes electorals, un òrgan generalment desconegut i que és, però, la pedra angular que vetlla pel compliment de la normativa electoral. Tant a nivell estatal (amb la Junta Electoral Central) com territorial (amb les provincials), els seus components són una barreja de magistrats escollits aleatòriament i experts juristes triats pels partits polítics.
La llei orgànica del règim electoral general, aprovada el 1985, és la que regula el funcionament de les juntes electorals, que s’organitzen jeràrquicament i tenen naturalesa i competències diverses. Al vèrtex de la piràmide se situa l’única junta electoral de tipus permanent, la Junta Electoral Central, que s’hauria de renovar cada cop que hi ha eleccions al Congrés, tot i que en l’anterior legislatura i part d’aquesta no s’ha complert. El seu paper és important, ja que té la darrera paraula en el cas de consultes o reclamacions presentades per partits, particulars o institucions, pot revertir o unificar decisions de les altres juntes electorals, i s’encarrega de supervisar el compliment de la despesa electoral de les candidatures. La Junta Electoral Central que vetlla per les eleccions del 21-D és, de fet, nova de trinca. Tot just a finals d’octubre el Congrés dels Diputats va desencallar la seva renovació i es va constituir a principis de novembre, quan ja s’havia anunciat la convocatòria d’eleccions al Parlament.
La majoria de la Junta Electoral Central està formada per vuit vocals escollits entre tots els magistrats del Tribunal Suprem a través d’un sorteig aleatori que realitza el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). És d’entre aquests vuit membres que es va escollir el president, Segundo Menéndez Pérez, magistrat del Suprem que va ser el ponent el 2008 de la sentència que obligava la Generalitat a oferir l’ensenyament en castellà a qui ho sol·licités. Menéndez Pérez, però, també va ser partidari de retirar la sanció al jutge català Santiago Vidal. El vicepresident de la junta és Eduardo Calvo Rojas, magistrat de línia progressista i membre de Jutges per la Democràcia.
Els cinc vocals restants són catedràtics de dret o polítiques que escull el Congrés dels Diputats, en aquest cas per acord del PP, el PSOE, Podem i Cs, que es van repartir els noms proposats. L’únic resident a Catalunya és el candidat de Cs, Andrés Betancor, catedràtic de la UPF vinculat a l’entorn de la formació i que ha participat en actes de Societat Civil Catalana. La catedràtica de la UNED, Lourdes López Nieto, proposada pel PP, durant la seva compareixença a la comissió del Congrés reguladora dels nomenaments, a finals d’octubre, va recordar la seva defensa d’una assignatura de “formació política” durant els anys vuitanta en relació amb fets com ara un possible “adoctrinament dels joves a Catalunya”. El PP va escollir dos vocals, i el PSOE, Podem i Cs, un cadascú.
Per sota de la central, hi ha les juntes electorals provincials i, per sota seu, les de zona, que corresponen a cada partit judicial. A diferència de la central, aquestes juntes es constitueixen tan sols a partir de la convocatòria d’un procés electoral, i deixen d’existir cent dies després de les eleccions (en el cas del 21-D, serà el 31 de març). Els membres de les juntes provincials també són de dos tipus: tres magistrats de les audiències provincials i dos experts juristes “de reconegut prestigi” que es poden escollir per acord de totes les candidatures i, si aquest no s’assoleix, per decisió de la junta central. Les quatre juntes provincials a Catalunya ara sols funcionen amb els tres magistrats, a l’espera del nomenament dels dos membres restants, que es preveu per la setmana vinent. Les juntes provincials ja han escollit presidents. En el cas de Barcelona, és el magistrat de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona, Joan Francesc Uría Martínez, que va ser un dels signants d’un manifest de juristes proconsulta. A Girona, el magistrat de la secció segona de l’Audiència, Joaquim Fernández Font; a Lleida, l’exjutge degà Albert Guilanyà Foix; i a Tarragona, el magistrat de la secció quarta, Francisco José Revuelta Muñoz.