“Cal recuperar les regnes del futur com a país, i lliure d’imposicions”

En absolut. El nostre missatge ha estat sempre molt clar. Han intentat ficar-nos en aquesta dinàmica de blocs i per això ens atribueixen aquest adjectiu. La nostra posició és ni DUI ni 155, sinó un referèndum pactat amb garanties i vinculant.

És una opinió personal, però ha d’aglutinar i tenir un gran consens de majories socials, amb una pregunta no binària. Tal com es va plantejar l’1 d’octubre excloïa una immensa part de Catalunya.

Sí, sí, va ser una declaració intimidatòria i preventiva. Era una mesura desproporcionada i innecessària que només pretenia intimidar alcaldes i alcaldesses que només defensaven el dret a al participació política de la ciutadania. Nosaltres defensàvem l’1 d’octubre com a mobilització ciutadana, però no com a referèndum.

Soc alcaldessa i tinc clar que he de seguir fent política municipal. El fet de tancar la llista és un honor i un privilegi. Només vaig dir que si em necessitaven estava a la seva disposició en el lloc que creguessin oportú.

L’experiència del món local. Hem de defensar-lo i necessitem una Generalitat forta que ens doti de més autonomia i competències. La meva petita experiència de dos anys i mig d’alcaldessa pot ser útil.

Espero que es trenqui la dinàmica de blocs, que es torni a posar la gent al centre de les polítiques, que es torni a parlar i reactivar l’agenda social, que es reverteixin els 2.300 milions de retallades i que es comenci a treballar amb i per a la gent.

Cal desbloquejar la situació i l’única papereta vàlida per sortir del bucle és la de Catalunya en Comú. S’ha demostrat, i no ho diem nosaltres, que la DUI ha estat un error i que l’únic que s’ha aconseguit és la pèrdua de l’autogovern. Cal que recuperem les institucions, i tornar al mateix escenari seria un error. Espero que el xoc d’irresponsabilitats no es torni a produir.

Els que van proclamar la DUI diuen que no estaven preparats. Hi ha hagut un canvi d’actitud i estan sent honestos, però calia ser honest abans de prendre les decisions. Van menystenir la maquinària coaccionadora i coercitiva del govern espanyol i, en això, hi ha un cert canvi.

En la precampanya diem que no pactarem amb ningú que torni a posar sobre la taula la DUI i el 155. Caldrà veure-ho un cop hagin passat les eleccions.

Cal recuperar les regnes del futur com a país, i lliure d’imposicions. Sense corrupció, més just i millor. I difícil serà si no combatem les desigualtats, si no hi ha salaris dignes, una bona política d’ocupació i laboral, si no combatem la pobresa crònica, afrontem el dret mediambiental, l’habitatge... No hi pot haver progrés nacional si no hi ha progrés social.

Molt més. Fa nou anys que ens van tancar les urgències nocturnes, tenim un institut en precari i no posa la injecció econòmica per construir el nou institut Montserrat Miró, la llei de barris i tornar el deute que ens ofega.

Ha estat una aposta valenta i estem il·lusionats. Hem sumat per multiplicar. Catalunya en Comú és un espai plural, transversal i molt divers, que situa les persones en el centre de les nostres polítiques. Continuarem sent decisius als municipis, però encara no s’ha fet l’extensió territorial de Catalunya en Comú. El context polític ens ha anat agafant a contrapeu. No estem diluïts i aportem l’experiència al món municipal.

Com a militant d’ICV ho viu amb tristor perquè les presses d’uns han fet que hàgim de sortir al carrer a reivindicar el que ell ja va fer als anys setanta amb el PSUC: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.