“Hem de demostrar-nos a nosaltres i al món que som majoria”

Jo ho definiria com un acte de generositat i responsabilitat. Els que entenem la política com un servei públic hem de saber escoltar el país i saber quin és el teu lloc en cada moment. El moment actual demanava que el president Puigdemont encapçalés una llista unitària, però això no va ser possible. L’opció triada va ser que el president havia d’encapçalar una llista de país.

Una generació com la nostra, que ha nascut i viscut en democràcia, hem vist que l’Estat espanyol és un estat totalitari, que no entén de democràcia i que utilitza els ciutadans només pels seus vots i ells fan i desfan, fent servir la força de la policia i la de la justícia. Mai hauria imaginat que un govern hagués estat empresonat.

No són normals. Pe mi no són les eleccions de la meva vida, són les eleccions del país, per poder defensar el nostre model de societat. Un estat autoritari i repressiu davant d’un model en el qual hem entès que les institucions han d’estar obertes que els ciutadans puguin decidir. Són dos models que han xocat. I no ve d’ara, ve del 1714.

L’única via legal que ens permetia tenir recursos d’espais electorals era fer aquesta llista que el president confeccionava. No ens amaguem, senzillament fem servir els recursos que tenim, però sempre pensant que fos una llista de país.

Nosaltres no hem parlat mai de vies unilaterals. Quan posem urnes l’1 d’octubre gràcies a moltes persones que voluntàriament hi ajuden, el que fem és democràcia, que la gent decideixi. I nosaltres complim en funció del que els ciutadans van decidir, malgrat la violència i tot el que vam patir. L’únic que ha fet servir la unilateralitat ha estat el govern espanyol, donant ordres a la policia espanyola per generar violència, pànic i terror entre els ciutadans d’aquest país, votessin el que votessin.

Sí. Quan es volen aconseguir objectius s’han de sacsejar els escenaris. Nosaltres havíem de donar resposta al que va passar l’1 d’octubre. No podia quedar-se en no-res i deixar que ens trepitgessin sense cap compassió, com ja estan fent. Almenys amb dignitat, des del Parlament de Catalunya hem pogut dir qui som i què representem. L’Estat ha volgut donar la violència i la presó com a resposta.

Catalunya té estructures d’estat. Moltes. Ensenyament, Salut, Mossos d’Esquadra... Són estructures d’estat essencials per esdevenir un país. Ara bé, ens falten altres estructures d’estat i les normatives que les han d’acompanyar, que és el que volíem fer amb diàleg durant el període de transició. Ara, amb el 155 es volen carregar totes les estructures d’estat que diverses generacions i formacions polítiques han construït des dels anys 80. Jordi Pujol explicava que un president autonòmic li confessava que li molestava molt que Catalunya tingués policia pròpia simplement perquè la teníem els catalans.

Jo faig aquesta pregunta a vegades a diputats de Ciutadans, del PSC o el PP, el tripartit del 155. Em diuen que és una mania nostra, que veiem fantasmes allà on no n’hi ha. Però quan al Parlament votem lleis per unanimitat per protegir els ciutadans i millorar la seva qualitat de vida, quan arriben al Tribunal Constitucional les tomben. I no pas perquè siguin males lleis. Les tomben perquè ensumen català i això els és duríssim.

L’important és que guanyem, que el president Puigdemont guanyi. És el president i ha de poder tornar com a president; s’ha de restituir el govern que ha estat empresonat i exiliat. Hem de recuperar tot el que ens estan destruint a través del 155 i demostrar-nos a nosaltres i al món que som majoria. Però això ho fem per a tothom, no només per uns quants.

El nostre és un partit democràtic que garanteix els drets i deures. Tenim un comitè d’ètica que té un expedient disciplinari obert a Santi Vila i a altres persones que han tingut posicions que enteníem que no eren les correctes. Quan se’ls escolti, el comitè prendrà les decisions que consideri necessàries.