“Negociar era massa ingenu”

En con­di­ci­ons abso­lu­ta­ment excep­ci­o­nals i en el marc d’una con­vo­catòria que, encara que con­si­de­rem il·legítima, ens veiem abo­cats a par­ti­ci­par-hi. Han de ser les pri­me­res elec­ci­ons repu­bli­ca­nes, per començar a tei­xir els man­dats apro­vats i rati­fi­cats al Par­la­ment. Però és clar que rebut­gem que hi ha can­di­dats i líders empre­so­nats o a l’exili, i això fa que més que les idees de cadascú, es debat els efec­tes repres­sius de l’Estat espa­nyol i l’apli­cació del 155.

L’estratègia que el govern de la Gene­ra­li­tat havia seguit fins ara era el pas cap a la República nego­ci­ant amb l’Estat espa­nyol, però ha que­dat pro­vat que era una línia de tre­ball massa ingènua i amb poc recor­re­gut. La majo­ria al Par­la­ment és impor­tantíssima, però cal ampliar-la als car­rers, tot apro­fi­tant les siner­gies que s’han enfor­tit des de l’1-O. Cal apli­car la llei de tran­si­to­ri­e­tat, els altres decrets i impul­sar l’assem­blea cons­ti­tu­ent. Però també tenir a punt les estruc­tu­res ciu­ta­da­nes per resis­tir els nous embats repres­sius. I sem­pre des de la no-violència.

En la situ­ació actual pot ballar entre el bloc uni­o­nista i les for­ces que volem la inde­pendència. Cada vot és impor­tant per mirar de superar el 50% en el con­junt del país.

Pot pesar, però tam­poc els veiem com a com­petència en aquest con­text. Els elec­tors inde­pen­den­tis­tes poden triar entre tres opci­ons dife­ren­ci­a­des.

Crear una banca pública per fer front a les incer­te­ses econòmiques, que gene­ren els matei­xos que després les uti­lit­zen per al dis­curs de la por; un pla de xoc con­tra la pobresa i la pre­ca­rit­zació del mer­cat labo­ral; recu­pe­rar el parc d’habi­tat­ges buits dels bancs,després d’un res­cat pagat entre la ciu­ta­da­nia; un sis­tema sani­tari total­ment públic o acon­se­guir que les for­ces d’ocu­pació aban­do­nin el nos­tre ter­ri­tori.