“Els partidaris de la independència no em convencen, i el PP, tampoc”

Allà sempre hi havia guanyat Convergència, però l’alcalde anterior no havia fet les coses gaire bé. La gent del poble el va voler fer fora del govern i va votar l’altra força, on jo era la cap de llista. Suposo que també van valorar la bona feina que havia fet en el mandat anterior.

Sí. Ja ho veia venir. Hi havia moviment en l’entorn de l’ANC des de feia temps i, en ser un poble petit, ja et pots imaginar una mica per on aniran els trets abans de les eleccions.

No t’ho pensis. Jo mai vaig posar cap entrebanc a l’ANC i sempre van tenir les portes obertes del consistori. Pel 9-N, per exemple, el cap de l’oposició i jo vam buscar la fórmula legal per deixar-los el local.

Sí, la gent del poble.

Jo no m’he sentit mai votada per ser socialista. La gent em va escollir perquè volia un canvi, no pas pel partit que representava. Però després del 9-N, fins i tot l’ANC em va retreure que no em posicionés a favor de la independència, després d’haver-los cedit el local. Nosaltres només vam buscar la fórmula per deixar votar la gent.

Suposo que sí: buscar la legalitat per deixar votar qui ho volgués fer.

No em va agradar com es va organitzar ni les càrregues que hi va haver, però tampoc em va agradar la DUI ni el 155.

Sí, però dins del partit hi ha aquesta diversitat d’opinions. Busquem consens davant diferents punts de vista.

Hi ha gent que, com jo, pensa que no s’havia d’aplicar, però també hi ha altra gent que defensa que ha estat relativament curt. De seguida es van convocar eleccions. Podia haver estat molt més llarg.

Sí, però abans que s’apliqués l’article el senyor Puigdemont també podria haver actuat d’una altra manera.

Quan es deia que convocaria eleccions sense proclamar la República, vaig pensar: Chapeau. Hagués estat el més sensat.

No ho crec, perquè les enquestes continuen donant uns resultats força similars als que hi havia fins ara. Però almenys, amb eleccions però sense República, la gent s’hagués adonat que les coses no s’havien fet bé.

És una mostra més de la diversitat que hi ha al partit i de la voluntat integradora que tenim. El diàleg i el consens davant de punts de vista diferents és bo. Al partit també hi ha gent que és més del PSOE i d’altres més catalanistes i nacionalistes, per exemple.

És complicat. Jo soc nascuda a Andalusia però visc aquí des de fa molt temps. Em sento molt catalana, però no m’agraden els nacionalismes. El PP és el nacionalisme espanyol i no defenso gens la seva posició. A l’altre bàndol, els independentistes tampoc m’han convençut mai. Els extrems no funcionen, per això m’agrada el Partit Socialista.

Molt. Estem sotmesos a múltiples pressions.

Se’ns posa constantment entre l’espasa i la paret. O ets independentista o ets del PP. Se m’ha arribat a dir que soc fatxa, i això m’ofèn molt. He tingut la meva família a la presó en època franquista.

No en tinc ni idea. No ens podem basar en les enquestes.

Si serveix perquè es calmin i comencin a dialogar, sí.