Rajoy, al feu de Puigdemont

Els periodistes de l’autobús de campanya del PP no van entrar ahir a la sala Onyar de l’hotel Double Tree de Girona. A Rajoy se’l va veure des d’un plasma. Excepte càmeres i fotògrafs, que prenien imatges de l’interior i a dalt a la terrassa, aprofitant el sol del migdia, al vestíbul del costat de la sala Onyar, els reporters televisius, a punt per fer les cròniques en directe, i la resta preníem notes del discurs de Rajoy a la militància gironina a través de la retransmissió que en feia el PP. Tan pròxim i tan lluny. Una distància que també es palpava al carrer. A banda de les furgonetes dels Mossos, situades en diversos carrers pròxims a l’hotel, de la seguretat a l’entrada, i de l’helicòpter sobrevolant el cel, no hi havia percepció que el president espanyol estigués de visita a Girona. Cap concentració. Cap pancarta. Com si no hagués vingut.

Rajoy feia parada a Girona per donar suport a la cap de llista del PP, Maria Àngels Olmedo. Al matí, havia visitat el Museu del Joguet de Figueres i a la sortida va ser escridassat per un grup de veïns amb crits de “Fora, fora”. A Girona, en canvi, indiferència. En certa manera, exemplifica la llunyania, la distància més mental que física, envers Madrid. El presidenciable del PP, Xavier García Albiol, es va referir a la “província de Girona” com una terra “llunyana i amb orgull”. García Albiol va relatar les excel·lències d’una Costa Brava que visita els caps de setmana; d’una Girona líder i que “en turisme està patint les conseqüències de l’independentisme” i d’unes “autovies excel·lents” vistes des del TAV que els ha dut des de l’estació de Sants a Figueres en menys de cinquanta minuts.

“En la terra de Puigdemont”, va remarcar Albiol, per acabar fent una defensa de la unitat i de la pertinença i concloure destacant la importància, vital, del vot gironí del PP. En l’últim dia de campanya, els populars van desembarcar en terra hostil; unes hores. “Gent valenta i amb valors sincers, els populars gironins, veig gent del Baix Empordà...”, va començar el seu discurs, el delegat del govern espanyol a Catalunya, el gironí Enric Millo. Davant d’un auditori amic, va demanar esperança i confiança per posar fi a un “malson de dos anys”. També va manllevar les paraules de Puigdemont de l’inici de campanya, quan el president català va dir que el 21-D es tracta de triar entre “Puigdemont o Rajoy”. “I té raó”, va assenyalar Millo, ja que “el PP és l’únic que ha pogut frenar l’independentisme”. Del paper del PP en la plaça forta del sobiranisme, a la casa de Puigdemont, Enric Millo va recalcar que “Girona mereix una diputada del PP al Parlament”. Sobre la llei d’Hondt, Millo va recordar que “no guanya qui té més vots” i va subratllar que el PP pot perdre aquest escó: “No a favor de Cs, sinó d’ERC o la CUP.” Per evitar-ho, els líders del PP van demanar als assistents, insistentment, que fessin d’activistes i convencessin “el cunyat, el conegut, el veí indecís”.

Rajoy va recordar una de les seves últimes visites a Girona, arran de la inauguració del TAV on, segons deia, hi havia gent que només es queixava. “Mentre uns protesten, nosaltres fem línies d’alta velocitat, com també farem el corredor mediterrani.” Aplaudiments. Discurs a la recerca del vot pel “canvi” i atac als nacionalistes perquè “no volen dialogar ni negociar”. Rajoy va dir que Olmedo serà una excel·lent diputada com també “el número dos”, referint-se a Josep Maria Angelats Fàbregas, del PP de Salt. Tant Millo com Rajoy van lloar la campanya d’Olmedo –“ha anat a tots els mercats, fent cafès, explicant el projecte del PP–” . Deu imposar això de tenir el cap de Madrid, de visita, a casa, perquè Olmedo, orgullosa i satisfeta, va començar el discurs manifestant el seu nerviosisme tot dient que era “pitjor que estar a TV3, el dia del debat”.