Sèrbia haurà d’acceptar la independència de Kosova si vol formar part de la UE
Els 22 membres que la reconeixen vetarien l’adhesió si no admet el nou estat
La CE creu que aquest país i Montenegro seran membres abans del 2025
Brussel·les torna a donar esperances al pati del darrere de la Unió Europea. Els Balcans aspiren a entrar al club europeu des del 2003, però els seus veïns al continent els han donat llargues des de llavors, especialment els darrers anys de crisi. Ara que l’economia comunitària s’estabilitza i que la UE està a punt de perdre un dels majors estats membres, als Balcans comencen a veure la llum al final del túnel. Sèrbia i Montenegro inicien oficialment aquest any les negociacions per entrar amb Kosova com a principal escull, mentre que Albània i Macedònia esperen també enguany ser els següents a asseure’s a la taula, sempre que aquesta última resolgui la disputa sobre el seu nom amb Grècia, un escenari que Skopje veu més a prop aquest 2018. Per la seva banda, Bòsnia confia que la bona sintonia s’escampi i pugui donar el salt a l’estatus de país candidat aquest any. Fins i tot Kosova està considerant demanar-ho formalment.
El principal aliat dels Balcans per mantenir viva la flama de l’ampliació és Bulgària, que ja ha marcat aquest tema en la casella de prioritats europees per als propers sis mesos de la seva presidència rotatòria.
Però les institucions europees també donen senyals d’esperança. La Comissió Europea publicarà al febrer la nova estratègia de veïnatge que, segons indica un document filtrat al diari EU Observer, marcaria el 2025 com a data prevista per a la nova ampliació. De fet, a principi de novembre, el seu president, Jean-Claude Juncker, opinava obertament que Sèrbia i Montenegro “seran membres de la UE abans del 2025”. La predisposició entre els estats també estaria canviant, segons el veterà expert del Centre for European Policy Studies Steven Blockmans. A banda dels habituals defensors de l’ampliació, com ara Itàlia i Espanya, aquest analista creu que la nova presidència francesa d’Emmanuel Macron podria canviar la “tradicional reticència” de França. Però la voluntat real de les grans potències per fer créixer la família encara és incerta. L’economista hongarès del think tank Bruegel Zsolt Darvas veu “escepticisme entre els grans” a l’hora de fer una ràpida ampliació.
L’interrogant de Kosova
L’etern aspirant a liderar la regió balcànica és el primer en la línia de sortida en la carrera cap a Brussel·les. Però les negociacions amb Sèrbia reobren la qüestió de Kosova. Tant Andrea Lorenzo Capussela, antic cap de la unitat econòmica de l’Oficina Civil Internacional a Kosova, com Blockmans assenyalen aquest problema com la clau de volta en les converses amb Belgrad. Segons Capussela, “la simple realitat” que Sèrbia passaria a ser una frontera externa de la UE exigeix una solució perquè traçar aquesta línia implica acceptar o no la independència de Pristina. És a dir, els 22 estats membres de la UE que ara mateix reconeixen Kosova vetarien un acord d’adhesió que considerés aquest país una part de Sèrbia. Sobre si Belgrad es podria empassar aquesta amarga decisió, l’expert italià opina que “no hi ha cap raó òbvia” per negar-s’hi, “excepte aconseguir” una altra cosa a canvi. “Això podria ser perfectament l’entrada a la Unió Europea”, afirma. Tanmateix, Blockmans creu que resoldre aquesta disputa “requerirà un gran coratge polític”.