Història repetida

Diuen que la història es repeteix a mesura que passa el temps. Dissabte dia 9 de gener del 2016 a migdia. Tothom estava pendent d’un darrer moviment per evitar repetir les eleccions catalanes. Semblava impossible frenar-ho. Ni la CUP ni JxSí movien ni un fil per canviar de posició. Per JxSí el candidat era Artur Mas.

Aquell migdia es va difondre un missatge de Twitter signat pel president de l’ANC, Jordi Sànchez, que deia textualment: “Acord JxSí i la CUP. Puigdemont cridat a Palau.” Hi havia hagut rumors des del dia abans tot i que la confirmació no va ésser fins hores abans. Un diumenge a les cinc de tarda es va produir la investidura de Carles Puigdemont com a 130 president de la Generalitat. El diumenge és un dia poc parlamentari per investir un president. L’únic precedent havia estat el del president Lluís Companys, que també va ésser investit un diumenge, dos dies després de la mort de Francesc Macià, però.

La història es podria reproduir. Demà es constituirà el nou Parlament de Catalunya. En èpoques normals, és com una mena de primer dia de classe. A les actuals èpoques compulses aquesta constitució tindrà una cabdal importància. Els membres de la mesa hauran de prendre la primera decisió. Carles Puigdemont sí o no. Tot apunta que serà que sí. Una investidura facilitada per la mesa perquè sigui per delegació de discurs i de vot. Malgrat tots els informes adversos dels lletrats del Parlament i l’amenaça d’impugnar-ho per part del Tribunal Constitucional. La investidura no serà acceptada i llavors correran dos mesos perquè la majoria independentista presenti un candidat que pugui ésser investit de manera presencial. Hi haurà temps, fins al dissabte de Glòria –31 de març.

Llarg. Massa llarg serà tot plegat en un moment en què les grans decisions es prenen en minuts i mitjançant el Twitter.