Govern metropolità amb equilibri territorial
La correlació de forces final farà necessari un acord ampli en què el Vallès serà clau per tirar endavant qualsevol proposta
Segons l'avantprojecte que van rebre els partits, la Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis, el contingut del qual va publicar aquest diari el 19 de novembre passat, el consell metropolità estava compost per 77 consellers. Aquest consell és el que té potestat per nomenar el president de l'AMB i la junta del govern i les seves competències, i tindrà competències com l'aprovació de les tarifes dels serveis metropolitans i la contractació d'obres i serveis públics. En un principi, es preveia que Barcelona tingués 15 representants –l'alcalde n'és sempre membre nat i pot delegar en altres regidors– i que la resta de ciutats en tinguessin un, dos o tres segons la seva població: un per poblacions de menys de 20.000 habitants, dos si en tenen entre 20.000 i 75.000 i tres si superen els 75.000 veïns. Amb aquesta fórmula, les poblacions del Baix Llobregat sumaven 36 consellers, i si l'Hospitalet, ciutat naturalment més propera al Baix Llobregat que al Barcelonès, a la qual pertany, s'hi afegia en les decisions, aquesta comarca tindria majoria en la presa de qualsevol decisió.
La fórmula per repartir-se els consellers ha canviat ara, amb l'avantprojecte definitiu. El Baix Llobregat continua tenint 36 consellers i la distribució per població es manté igual amb dues excepcions: s'inclou un nou llindar, el de 100.000 habitants, a partir dels quals el nombre de consellers se situa en quatre –la xifra que tindran Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet, que abans en tenien tres–. I Barcelona passa de tenir-ne 15 a 25. A més, el consell metropolità no està format per 77 consellers, com en el text inicial, sinó per 90, amb la qual cosa la correlació de forces canvia substancialment. El Baix Llobregat ja no és preponderant, sinó que queda força equilibrat amb el Barcelonès: tindrà 36 consellers, mentre que el Barcelonès en sumarà 39. Encara que a les poblacions de l'entorn del Llobregat se li sumin els 4 consellers de l'Hospitalet, no s'arribarà a la majoria suficient per imposar una decisió, ja que es quedaran a sis vots de la majoria absoluta, que se situarà en 46. En aquest context, els 13 consellers del Vallès Occidental seran clau si en una possible votació s'enfrontessin al Barcelonès i el Baix Llobregat –indistintament de si l'Hospitalet se situés en un bàndol o en un altre.
L'AMB assumirà les competències en transport públic, tractament de residus i abastament d'aigua, que ara tenen la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient, que quedaran absorbides pel nou ens. A més, s'hi afegiran competències urbanístiques que inclouen el planejament urbanístic general, les modificacions del pla general metropolità i els plans parcials de delimitació, tot i que l'aprovació definitiva correspondrà a la Generalitat. Se suprimirà l'actual subcomissió d'Urbanisme de la ciutat de Barcelona, però les competències que la Carta Municipal reserva a la capital prevaldran per damunt de les de l'AMB. El nou ens podrà construir infraestructures, instal·lacions i equipaments de la seva competència, i crear empreses industrials, comercials, de serveis i turístiques .
Hereu: «No tinc cap dubte que seré el president de l'AMB»
Poca estona abans que comencés la reunió del Consell Executiu, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà l'avantprojecte de llei del nou govern metropolità en una trobada que va tenir amb el president de la Generalitat, José Montilla. Hores després, Hereu mostrava la seva satisfacció pel desbloqueig d'un projecte pel qual feia molts mesos que insistia, i negava la teoria que el nou organisme es pugui arribar a convertir en un «contrapoder» de la Generalitat: «Això no va contra ningú. Va a favor de la coherència, ja que de l'experiència tots hem après grans lliçons». L'alcalde també va valorar el fet que el text que arribarà al Parlament és «de consens, un valor polític de primera magnitud» i va demanar als partits polítics que «en el procés parlamentari facin seus dos valors: consens i determinació». Sobre els dubtes que es produeixi una saturació d'administracions al territori, Hereu va garantir que «no es duplicaran instàncies, sinó que s'integraran les ja presents» i que, per tant, el nou ens serà una institució «útil» i «al servei» dels 3,5 milions d'habitants metropolitans. Encara que el projecte legislatiu no diu explícitament que l'alcalde de Barcelona serà qui presidirà el nou govern metropolità, Hereu –que ja presideix l'Àrea Metropolitana de Barcelona– va considerar que això seria «el més normal, com a expressió de l'assemblea» de municipis que la formin. «Sóc alcalde de Barcelona i president de l'AMB i no tinc cap dubte que seré el president de la nova AMB», va reblar. Sobre això, la rèplica del president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, va ser gairebé instantània: «També ha de poder ser president de l'Àrea Metropolitana un alcalde que és digui Xavier Trias», va apuntar, i alhora va reclamar que l'organisme nounat es doti d'un finançament que estigui a l'altura. Per la seva banda, Alberto Fernández Díaz (PP) va reclamar que, un cop obert aquest debat institucional, «ens plantegem també què fem amb els consells comarcals», mentre que el republicà Jordi Portabella va apostar perquè el nou ens reformi el rol de capitalitat de Barcelona.
