“La repressió del 155 és il·legal i immoral, només pretén xafar-nos”

Jo soc optimista de mena i he tingut sempre molt clar el full de ruta que hem de seguir. Estem davant un conflicte entre dos estats, Catalunya i Espanya, i ara senzillament ens trobem en un altre estadi de la situació, on la guerra mediàtica s’ha imposat. Però com que crec molt en Catalunya i la capacitat creativa i innovadora de la seva gent, estic segura que trobarem com sortir-nos-en. Som una societat resilient i no pot ser que el desig de més de dos milions de persones es quedi en no res. Espanya s’ha quedat encallada al segle XX i tard o d’hora s’adonarà que l’única sortida és el diàleg i per això caldrà que accepti que Catalunya té dret com a poble a decidir el seu futur.

I tant! Segurament amb matisos, però Puigdemont és l’única opció per restituir les institucions que ens han pres amb el 155. El 155 ens ha situat en un escenari similar al del final de la Guerra Civil, o sigui quaranta anys enrere. Qui representa la institució és Puigdemont i si acceptem un altre president tornem a la casella de sortida.

Les eleccions del 21-D van ser una trampa d’Espanya, però hi vam haver d’anar i entrar en el seu joc per demostrar que no ens fan por les urnes. I les hem guanyat. Jo no trobo tan important com investim president Puigdemont ni tan sols si Puigdemont ha d’acabar delegant la presidència executiva en alguna altra persona que sigui aquí per ser més eficaços, l’important és que restituïm el president que va ser destituït pel 155. I això és tan realista com el que diu ERC. No podem deixar de pedalar per ampliar la base social a favor de la independència.

Respectant-nos i fent-nos entendre. Hem d’acceptar que hi ha una diversitat i que la clau és compartir moltes de les coses que tenim en comú. No podem partir de cap superioritat respecte a l’altre. Tant els catalans com els immigrants que van venir d’altres punts d’Espanya som víctimes del franquisme i junts vam construir el país que avui tenim i junts l’hem de continuar construint. La fractura social que tant preocupa Ciutadans és pura fal·làcia, no existeix. Hi ha discrepàncies i aquestes discrepàncies són bones però en cap cas no generen cap problema de convivència com vol fer creure Arrimadas.

Sí, han captat el vot de gent que fins ara no votava i que s’ha empassat aquestes mentides. El millor de tot això és que la gent ha pres consciència que s’ha d’anar a votar. El temps posarà Ciutadans al seu lloc, segur.

Continuar representant la gent del carrer. Som l’espai que canalitza els anhels de la gent del carrer i hem de continuar sent-ho. Som l’inconscient col·lectiu que recull les inquietuds del poble, però ara toca que respectem els tempos polítics. Estem en un canvi de pantalla i ara toca construir el país que volem, digues-li república o el que vulguis.

És que em sona a un terme antic. Estem en un procés creatiu per canviar les coses, els paradigmes. Aquest procés de transformació també ens obliga a innovar i a mi més que república m’agrada la paraula democràcia, perquè conté els valors humanistes que ens han de permetre progressar per construir una societat sana i feliç des de tots els punts de vista.

Ja li he dit que soc optimista, i no, no és ingenu aspirar a tenir una societat on la gent visqui amb dignitat. És la nostra obligació. Els humans no estem fets per barallar-nos i discutir.

Jo entenc que el president del Parlament és una figura institucional i com a tal representa tota la cambra. Si volem construir un país més modern i més humà tothom té dret a sentir-s’hi reflectit.

La repressió del 155 és il·legal i immoral i només pretén xafar-nos i fer-nos por. Per això cal restituir les nostres institucions i construir ara sí, de veritat, el país que volem integrant-hi totes les sensibilitats polítiques. Al cap i a la fi, la demanda del poble català és totalment legítima.