frança
Les reivindicacions de còrsega
Els nacionalistes corsos augmenten la pressió per la intransigència de París
Celebraran una manifestació “popular i pacífica” a Còrsega el 3 de febrer
Macron rebutja el reconeixement de la cooficialitat de la seva llengua
Una gerra d’aigua freda en les negociacions entre París i Còrsega. L’autonomista cors Gilles Simeoni i l’independentista Jean-Guy Talamoni van concloure ahir a la tarda la seva operació diàleg amb les autoritats franceses reunint-se amb el president de l’Assemblée Nationale, François de Rugy. Mentre que l’optimisme imperava abans de la primera trobada de dilluns amb el primer ministre, Édouard Philippe, la reunió d’ahir es va convertir pràcticament en un tràmit, en vista de la intransigència del govern francès. Tot i que el president Emmanuel Macron es mostra obert a reformar la Constitució per concedir una certa autonomia a Còrsega, rebutja les principals reivindicacions dels sobiranistes corsos, com ara la cooficialitat de la llengua corsa o el reconeixement en la carta magna de l’especificitat de la identitat d’aquesta illa del Mediterrani.
“No podem participar en un debat en què ens demanen des d’un principi que renunciem a les nostres propostes. Això no és una negociació, sinó una capitulació”, va manifestar ahir Simeoni, el president del govern regional de Còrsega, en declaracions a l’agència France-Presse. En vista de la porta tancada del govern francès, el carismàtic dirigent cors va anunciar l’organització d’una manifestació el 3 de febrer a Aiacciu o Bastia per, d’aquesta manera, pressionar París perquè es mostri menys intransigent davant d’unes reivindicacions que no només van obtenir el suport del 56% dels electors corsos en les regionals de desembre, sinó que també generen consens entre les formacions no sobiranistes de l’illa. “Serà una gran mobilització popular i pacífica”, va assegurar Simeoni.
Aquesta manifestació tindrà lloc pocs dies abans de la primera visita oficial de Macron a Còrsega com a president, el 6 de febrer. El jove dirigent es desplaçarà a l’illa per commemorar el vintè aniversari de l’assassinat del prefecte Claude Érignac, mort a mans del Front d’Alliberament Nacional Cors, que va abandonar la lluita armada al 2014. Com que Simeoni va ser l’advocat d’Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua per l’assassinat del prefecte, la visita de Macron ha estat rebuda amb una certa suspicàcia pels nacionalistes corsos.
Tanmateix, aquests esperen que serveixi per fer avançar les negociacions. “L’únic que pot desbloquejar aquesta situació és el president de la República”, va afirmar Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega.
De fet, Macron va prometre durant la campanya presidencial un model menys centralitzat. Aquestes expectatives semblaven veure’s satisfetes després de la primera reunió el 5 de gener a Aiacciu entre els dirigents corsos i la ministra de l’Interior adjunta, Jacqueline Gourault. Aleshores, la “Madame Corse” –així l’anomenen en la premsa francesa– va obrir la porta a reformar la Constitució. No obstant això, l’entrevista de dilluns amb el primer ministre Édouard Philippe va resultar menys satisfactòria per als sobiranistes. Les negociacions es van tensar definitivament després de la reunió de dimarts amb el president del Senat, Gérard Larcher. “No hi ha espai constitucional per reconèixer la cooficialitat de la llengua corsa”, va afirmar Larcher, qui va defensar que “la República és una i indivisible”.
Segons pretenen les autoritats franceses, la reforma constitucional consistiria a introduir el “dret a la diferenciació”, que donaria una certa autonomia a Còrsega, però també a les altres regions de França. Un “cafè per a tots” a la francesa que no satisfà els nacionalistes corsos. “Volen que renunciem als nostres fonaments. Ens parlen d’aspectes tècnics i sobre la manera com alinear-nos en el dret comú. Així que prenguin nota del nostre desacord. No renunciarem”, va assegurar Talamoni. Tanmateix, aquest torcebraç no ha alertat el govern francès. “Sempre hi ha una fase de tensió abans d’una negociació. Això es tracta d’una escenificació”, van declarar fonts de l’executiu al diari Le Monde.