Presidents represaliats

Enric Prat de la Riba

Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona (1907-1914) i va impulsar la Mancomunitat de Catalunya, de què va ser el primer president, el 6 d’abril del 1914, fins a la seva mort, l’agost del 1917. L’any 1902, però, quan era director de La Veu de Catalunya, va ser empresonat arran de la reproducció d’un article del diari L’Indépendant sobre els vinyataires rossellonesos. La temàtica era aparentment innocent, però, dies abans, s’havia declarat l’estat de guerra per una vaga general i la jurisdicció ordinària havia estat substituïda per la militar. En el text hi havia una frase en què es deia que els separatistes de la Catalunya Nord es podien unir als del Principat i això va ser suficient per castigar Prat de la Riba i el diari, que era l’òrgan de la Lliga Regionalista. De la Riba va estar cinc dies a la presó, però la seva detenció va desfermar una onada de solidaritat notable.

Josep Puig i Cadafalch

Diputat a l’Ajuntament de Barcelona i també a les Corts espanyoles, va ser el substitut de Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat, l’any 1917. Amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, a finals del 1923, va haver de marxar a l’Estat francès –la institució va ser dissolta el 1925. Després de la Guerra Civil, també es va haver d’exiliar quatre anys a la Catalunya Nord.

Francesc Macià

L’any 1923, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es va refugiar a Perpinyà i sota el paraigües d’Estat Català va anar intentant accions insurreccionals contra l’Estat espanyol. L’episodi més conegut són els fets de Prats de Molló, un pla per intentar reconquerir Catalunya des de l’Estat francès i declarar la República, que va acabar fracassant. Macià va ser detingut i va entrar en presó preventiva. El judici es va celebrar a l’Estat francès i va ser condemnat a dos mesos de presó, però com que ja els havia complert va quedar en llibertat. Va haver de pagar una multa de 100 francs i va ser expulsat del país. Llavors, es va refugiar a Brussel·les i també va anar a internacionalitzar la causa catalana al continent americà. El 1931, va poder tornar a Catalunya i va ser president de la Generalitat entre el 1931 i el 1933.

Lluís Companys

És el cas més flagrant de tots. El 1934, ell, com a president, i tot el seu govern van ser empresonats pels fets d’Octubre en proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Va estar entre reixes fins al 1936 i durant tota la Guerra Civil va tornar a presidir la Generalitat. El gener del 1939, va marxar a l’exili, però un any més tard va ser detingut a la localitat francesa de La Baule-les-Pins. El 15 d’octubre del 1940, va ser afusellat al castell de Montjuïc.

Josep Irla

Va ser president del Parlament en plena Guerra Civil i el 1939, com la resta d’autoritats catalanes, va haver d’exiliar-se. Amb l’assassinat de Companys, va esdevenir president de la Generalitat en aplicació de l’Estatut i va passar tota la seva vida fora de Catalunya. Va morir als 81 anys a la Provença.

Josep Tarradellas

Durant la Guerra Civil, va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat i el 1939 es va exiliar. El 1954, Josep Irla, que estava molt malalt, va cedir-li el relleu i Tarradellas es va convertir en president a l’exili. Va retornar a Barcelona l’any 1977 enmig d’una multitud i va ocupar el càrrec fins al 1980.

Jordi Pujol

President de la Generalitat entre el 1980 i el 2003, durant la dictadura es va caracteritzar per la seva lluita antifranquista. El 22 de maig del 1960, va ser detingut i condemnat a set anys de presó per la seva relació amb els dets del Palau de la Música –un concert d’homenatge a Joan Maragall, que es va convertir en un acte d’afirmació nacional– i per la redacció del fullet Us presentem el general Franco. Finalment, Pujol va estar a la presó dos anys i mig.

Artur Mas

La consulta del 9-N va portar-lo al banc dels acusats, amb l’exvicepresidenta, Joana Ortega, i l’exconsellera Irene Rigau. Tots tres van acabar condemnats. Mas, que va ser president entre el 2010 i el 2016, va ser castigat amb una inhabilitació de dos anys per a càrrecs públics. Per aquest mateix procés del 9-N, el Tribunal de Comptes li va imposar una fiança de 5,2 milions d’euros i li ha embargat la casa. Recentment, el jutge Llarena l’ha inclòs com a investigat en la peça judicial oberta per un delicte de rebel·lió per la declaració d’independència.

Carles Puigdemont

L’article 155 va fulminar-lo com a president i una part del govern va acabar entre reixes –encara hi són el vicepresident Junqueras i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Puigdemont es va exiliar a Bèlgica, amb els consellers Puig, Comín, Serret i Ponsatí, i va aconseguir que la justícia belga retirés l’euroordre de detenció. Puigdemont, però, no pot tornar a l’Estat espanyol, on encara continua vigent. Ara, es troba immers en una nova batalla legal per tornar a ser president.