Municipal
“No podem tenir un alcalde del 155”
Els veïns de Llançà no se sorprenen del fet que la situació política del país pugui provocar canvis de pacte al govern municipal
“No és estrany, amb tot el que passa al país, que de rebot ara això tingui repercussions a Llançà.” Aquesta és l’opinió més compartida pels llançanencs si se’ls pregunta pel procés català i per un possible trencament de l’actual pacte de govern a l’Ajuntament entre el PDeCAT i el PSC. Superada la fase de malfiança habitual de cara al periodista que entra a bars, quioscos i comerços per polsar l’opinió dels veïns, algunes llengües es deixen anar. “Aquí no era cap secret que això acabaria així; no podem tenir un alcalde del 155.” Els més atrevits fins i tot asseguren que ja estava cantat des de l’inici: “Coneixent en Pere [Pere Vila, alcalde de Llançà i president del PDeCAT a la demarcació], quan va signar el pacte amb el PSC per donar-los l’alcaldia al cap de 15 mesos, crec que ja tenia clar que això no passaria”, assegura un veí que sembla que està molt al cas. Però no tothom ho veu tan clar; també hi ha llançanencs que creuen que si ha de canviar ara el govern municipal serà “per les pressions dels de dalt, de Barcelona”, i no els sembla correcte. “Als pobles votem persones, no partits; el que hauríem de tenir són llistes obertes per triar les persones vàlides que hi ha a cada partit. Si s’han entès fins ara a l’Ajuntament els que hi ha, per què haurien de canviar?”, pregunta una altra veïna.
Després d’un parell d’hores voltant per comerços i locals llançanencs també cal admetre que el tema polític –local o nacional– no és una qüestió que espontàniament estigui a totes les converses ni que es vulgui comentar amb un foraster que fa preguntes. Sobretot entre els comerciants, la regla d’or és “jo no m’hi fico perquè tothom pot pensar el que vulgui”, i de clients n’hi ha de tots és clar. El que ningú nega és que la situació política del país –més que no pas la de l’Ajuntament– és una injustícia, és indignant o fa ràbia... “És molt trist, et venen ganes de plorar i tot”, diu una altra comerciant.
També es nota un cert cansament, “ganes que s’acabi ja i que hi hagi govern”. A la barra del bar, però, sempre hi ha algú per desdramatitzar la situació: “En parlem molt de tot això, però també parlem molt de futbol.”