L’SPD s’enfonsa en un caos intern que complica el futur govern de Merkel
Schulz formalitza la dimissió, però el relleu no es farà fins a un congrés a l’abril
El partit continua en caiguda lliure en els sondejos per problemes de credibilitat
Al Partit Socialdemòcrata (SPD) sembla que s’hi ha instal·lat la norma no escrita de rebel·lar-se contra tot allò que surti de la seva cúpula. A la doble renúncia de Martin Schulz –a continuar al capdavant de l’SPD i a ser ministre d’Afers Estrangers d’Angela Merkel–, havia seguit el cap de setmana passat una iniciativa per accelerar-ne el relleu a favor d’Andrea Nahles, la cap del grup parlamentari. Era una manera de girar full, alliberar Schulz de responsabilitats i concentrar-se en la consulta entre els 463.000 militants sobre el pacte de govern amb Merkel.
Ahir Schulz va anunciar la seva retirada en una breu compareixença pública, en què va insistir en la seva proposta que sigui Nahles qui prengui el lideratge del partit. El relleu, però, no es farà efectiu fins a un congrés extraordinari previst per al 22 d’abril. Fins aleshores, ocuparà la presidència en funcions Olaf Scholz, un dels sis vicepresidents de l’SPD i futur ministre de Finances, si es materialitza la nova gran coalició.
Candidatura alternativa
La idea inicial era que Nahles ocupés de manera immediata la presidència en funcions. Però el mateix dilluns s’havien escampat les veus en contra d’una successió immediata i a dit. Les crítiques procedien de diferents delegacions regionals. A més, i com del no-res, va sorgir una contracandidatura de l’alcaldessa de Flensburg, Simone Lange, disposada a lluitar per la presidència del partit. Flensburg és una ciutat de 85.000 habitants a tocar amb la frontera de Dinamarca, i la seva alcaldessa és una absoluta desconeguda fins i tot per als afiliats al partit. Nahles potser acabarà com a presidenta, però no serà de manera automàtica.
La sensació de falta de lideratge i de caos en el si de la segona força del país i sòcia del govern en funcions de Merkel, amenaça d’ensorrar aquest partit històric alemany i abocar-lo a la irrellevància política. Els sondejos situen ara l’SPD en un 14,6% d’intenció de vot, quatre punts per sota del rècord a la baixa en què va caure en les eleccions generals del 24 de setembre passat (un 20,5%). En canvi, la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat mig punt i s’ha situat en el 13,2%, una distància perillosament curta per als socialdemòcrates.
Difícil defensa
No hi ha grans variacions per al bloc conservador de Merkel, que puja lleugerament i se situa en el 33,3%. Però és clar que la cancellera tampoc no es pot permetre tanta feblesa del seu soci de govern actual i, si ho autoritzen les bases, també del seu quart mandat. Com més caigui l’SPD, més difícil serà per a Merkel defensar les concessions fetes en el repartiment de ministeris als socialdemòcrates –exactament sis, entre els quals hi ha Finances, Afers Estrangers i Treball–, en un intent d’assegurar-se el sí en la consulta vinculant que es farà a la militància de l’SPD sobre el pacte de govern per a una gran coalició.
