Incertesa però confiança als consells del Camp i l'Ebre per un horitzó de canvis

El text refós de la llei d'organització comarcal de Catalunya, de 2003, atorga als consells comarcals competències pel que fa a cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, si bé deixa oberta la qüestió, que depèn en cada cas dels acords de delegació que cada ens prengui amb els seus municipis i amb el govern de la Generalitat. Les matèries de gestió dels consells, doncs, són asimètriques (vegeu el gràfic adjunt), tot i que en la pràctica s'acaben assemblant força: serveis socials a persones grans, transport escolar, promoció turística, joventut, consum, gestió d'ajuts a l'habitatge, serveis tècnics de suport als municipis o gestió de residus.

Els deu consells comarcals de les comarques tarragonines (vegeu el gràfic) enguany gestionaran, en conjunt, un pressupost gens menyspreable: cent milions d'euros (cap a 68 els sis del Camp i 32 els quatre de l'Ebre). El més «ric» és el del Tarragonès, que enguany arriba als 19 milions d'euros, seguits del Baix Ebre i el Baix Camp, amb poc més de 14 milions. En canvi, en comarques més rurals com la Terra Alta (amb 5,1 milions) i el Priorat (amb 4,5 milions) és on puja menys el pressupost. Les fonts de finançament són bàsicament transferències de la Generalitat i, en menor mesura, dels ajuntaments i les diputacions. Ja sigui personal fix –més aviat poc– o eventual, els consells del Camp i l'Ebre ocupen ara per ara 732 persones, segons les dades que han facilitat. S'emporten la palma el del Baix Ebre i el Tarragonès, amb 135 i 119 treballadors respectivament. En canvi, el del Priorat només en té 45, i el de la Terra Alta, 37.

En plena polèmica sobre la llei de vegueries que ha impulsat el conseller de Governació i Administracions Públiques, el mateix Jordi Ausàs va aparèixer la setmana passada a l'Avui i a TV3 per explicar el paper que en principi reserva als consells comarcals en la reorganització administrativa que impulsa a Catalunya. El conseller recordava que «paral·lelament a la llei de vegueries, es fa l'avantprojecte de llei dels governs locals», que ha de ser «un text refós dels diferents marcs legals que els afecten». En aquest altre marc, Ausàs pensa que «hi ha d'haver una reformulació dels consells comarcals», que «han de perdre pes polític, perquè no hi aniran les oposicions dels ajuntaments, sinó els governs locals». La conselleria pretén desterrar així dels consells «la política de la confrontació partidista, perquè no pot ser que hi vagi el cap de l'oposició de la capital o el candidat que volen presentar a les eleccions per sortir a més fotos». Per això, avança que «l'òrgan màxim de gestió seran els consells d'alcaldes», i que «el paper dels consellers comarcals perdrà tot el sentit». Segons Ausàs, així l'ens «es convertirà en un organisme de mancomunitat i prestació de serveis als municipis de la comarca, i de suport als petits ajuntaments», una tasca que suposarà «una simplificació administrativa», i que fins i tot farà que «s'aprimi el nombre de càrrecs públics».