Xi, president de per vida

Ningú no dubtava que l’Assemblea Nacional Popular (el Parlament xinès) aprovaria, avui, reformar la Constitució per suprimir els topall de dos mandats consecutius i permetre així al president, Xi Jinping, mantenir-se en el càrrec més enllà del 2023, quan hauria de retirar-se. La reforma s’ha aprovat per aclaparadora majoria amb només dos vots en contra i tres abstencions.

La històrica reforma reforça el poder de Xi fins a nivells mai vistos des de l’època del fundador del règim, Mao Zedong. El règim defensa la mesura com una eina per transformar el gegant asiàtic en una superpotència mundial i donar estabilitat al país, mentre que els dissidents ho veuen com un pas cap a la dictadura. Segons alguns observadors, la Xina ha retrocedit políticament des de l’arribada de Xi al poder. En lloc de pragmatisme i reformes econòmiques, s’ha imposat la lleialtat a la línia oficial i l’economia estatal. Xi està lluitant contra la corrupció, però no només aparta els funcionaris corruptes, sinó també els seus opositors. Els crítics amb el règim adverteixen d’un estil de govern perillosament autocràtic, ja que Xi ha eliminat el model de lideratge col·lectiu posant en els llocs clau la seva gent de confiança. La perspectiva d’un president vitalici ha generat també moltes crítiques, que el règim ha intentat silenciar. A les xarxes socials, per exemple, ha bloquejat paraules com ara “emperador” i “no hi estic d’acord”.

La possibilitat d’una eternització de Xi en el poder també ha causat una gran inquietud a Taiwan i Hong Kong, que temen ara una major pressió de Pequín en el seu intent d’assimilar-los. Activistes, professors i polítics de Hong Kong va manifestar el seu temor que el règim intenti, ara, exercir un major control sobre l’excolònia britànica, on l’arribada de Xi al poder va comportar la multiplicació de protestes per la intromissió de Pequín en aquest territori autònom. La primera veu dissonant a Hong Kong va procedir de l’activista Joshua Wong, que va romandre empresonat diversos mesos per haver liderat la revolució dels paraigües a final del 2014, que reclamava més democràcia. Wong va fer servir la paraula “emperador” per referir-se a Xi en una piulada a la xarxa social Twitter.

La perpetuació de Xi en el poder podria accelerar també la fi del principi un país, dos sistemes, que regeix les particularitats de Hong Kong respecte de Pequín i que té vigència fins al 2049, segons coincideixen les veus crítiques. “Un tirà com Xi només pot anar a més. Per Hong Kong, que es relativament més obert i divers que la resta de la Xina, el futur de la llibertat acadèmica, de premsa, d’expressió i els drets polítics serà més precari”, va dir, recentment, Kenneth Chan, professor d’estudis internacionals a la Universitat Baptista de Hong Kong.

A Taiwan, tot i que des que, a final del febrer passat, el PCX va anunciar la reforma de la Constitució, no s’ha produït, com era d’esperar en un tema tan sensible, una reacció oficial, el lideratge de l’illa, compromès amb la democratització com a senya d’identitat, considera negativa la mesura i tem una major intimidació política i miliar, segons els experts. Alguns acadèmics veuen la mesura com un senyal que la Xina no està disposada a seguir el camí de la democràcia i no desistirà d’aixafar-la a Taiwan i Hong Kong. “La pressió sobre Taiwan continuarà tot i que, durant un temps, Xi estarà més enfeinat a consolidar definitivament el seu lideratge, eliminar l’oposició interna i manejar les diferències amb els EUA”, diu Joyce Lin, directora del Centre Asiàtic de la Universitat Tamkang de l’illa. Per Lin, la perpetuació de Xi en el poder reforça l’afany xinès de “protagonisme internacional com a gran potència i el seu intent de configurar un nou ordre mundial amb regles del joc diferents a les imperants, promogudes pels EUA”.