opinió
Què carai passa?
Han passat vuitanta dies des de les eleccions del 21-D i des de fa més de quatre mesos Catalunya està sense govern. No hi ha data per a la investidura i tot es fia a la justícia. La defensa de Jordi Sànchez ha començat pel Tribunal Suprem els recursos amb què pretenen garantir la seva presència en el debat d’investidura que s’ha de fer pròximament al Parlament. És una decisió que, probablement, comportarà setmanes d’espera i de periple judicial, ja que, abans d’arribar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, Sànchez ha decidit finalment completar la via espanyola, que del Suprem l’hauria de portar al Constitucional.
Tot plegat, molt llarg. I encara més quan els crits demanant govern s’escolten a tot arreu. “Què carai està passant?”, va preguntar en format esbroncada aquest cap de setmana passat l’ANC a JxCat, ERC i la CUP, perquè vagi passant el temps i encara no s’hagi format govern.
Crec que encara no s’ha format govern: perquè, d’una banda, l’aritmètica parlamentària obliga al pacte de persones diferents i grups oposats històricament, veladament emprenyats com ara JxCat i ERC amb el corresponent regust de la CUP per negatives del passat. D’una altra banda, perquè la patacada que va rebre l’independentisme després de l’1 d’octubre –amb els principals líders a la presó, a l’exili i els respectius danys col·laterals– fa difícil una estratègia comuna per a una legislatura que tothom vol iniciar, però on es veu poca pressa o gens per desenvolupar i tirar endavant. Ben segur que és prioritari solucionar els problemes judicials, malgrat que hauria de ser compatible. L’independentisme té clar que ha d’haver-hi govern a la plaça de Sant Jaume. No hi ha, però, la mateixa claredat a l’hora de definir com ha de ser la nova legislatura, si autonòmica o independentista...