Girona
El 90% dels denunciants de l’1-O ja han passat pel jutjat
Finalitzen les declaracions dels 250 afectats per les càrregues
Testimoni sincer i coincident en la brutalitat
La jutgessa ha modulat el to agressiu de l’inici
Dos mesos després que el jutjat número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l’1 d’octubre, comencés a prendre declaració als més de 250 afectats que van presentar denúncia, el 90% ja han passat per davant de la jutgessa i el metge forense. El col·lectiu d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona , que els assisteix, destaca del relat dels testimonis la sinceritat i la coincidència de totes les víctimes a assenyalar que l’actuació policial va ser del tot desproporcionada, amb uns agents molt agressius. El portaveu de l’associació, Albert Carreras, remarca també el canvi d’actitud de la jutgessa respecte a les primeres declaracions, que van començar el 12 de febrer. Els afectats sortien de la sala de vistes amb la sensació que se’ls havia tractat com si estiguessin investigats per algun delicte i que se’ls havia interrogat com si fossin sospitosos. “La jutgessa i la fiscal han anat modulant el to agressiu, que semblava que podia culpabilitzar les víctimes”, explica Carreras.
Els advocats voluntaris justifiquen el “canvi de sensibilitat” al·legant que el fet d’haver escoltat centenars de persones de diferents condicions i classes socials ha “influït en els ànims de la jutgessa”. Consideren que és positiu, no tant pel contingut jurídic, perquè és la jutgessa instructora i no la que dictarà sentència, sinó per les víctimes, que ara surten de la sala tranquil·les i no amb la sensació d’haver estat maltractades. La majoria és el primer cop que es posen davant d’un jutge.
Entre tots els testimonis, destaca el d’un mossèn i professor de filosofia mallorquí que va viatjar fins a Girona per presenciar personalment les votacions i per poder-ne treure conclusions acadèmiques. Va arribar al col·legi Verd just quan els policies començaven la càrrega, i va veure com un agent es feia pujar la visera del casc i amb la mateixa visera donava un cop a un noi i li trencava el nas. El volia socórrer perquè tenia una ferida important i va acabar rebent ell. Viu a Palma, però explica que ha volgut continuar amb la denúncia per responsabilitat davant del que considera una gran injustícia. També hi ha el cas d’una professora d’institut jubilada que va anar a votar al Bruguera i el seu marit, malalt d’esclerosi múltiple, va caure a terra amb el bastó enmig de la càrrega policial. El va intentar ajudar mentre cridava als agents que era una persona malalta. La policia la va agafar pel coll i li va retorçar el pit. En l’atestat del metge forense consta que té els quatre dits marcats al pit, una agressió que li ha causat un gran impacte emocional. Els advocats destaquen, per l’efecte que va tenir en la jutgessa, el testimoni d’un arquitecte de 72 anys que durant el franquisme havia militat activament en defensa de les llibertats. En la seva declaració, “amb fredor però amb molt de detall”, diu a la jutgessa que no concep que “políticament s’hagués ordenat” exercir la violència. Un altre denunciant, un jove de 35 anys, va presenciar a la biblioteca Ernest Lluch com un agent de la Policía Nacional intentava fer aixecar un pare i el seu fill menor, de 12 anys. L’agent el va agafar violentament pels cabells i el jove li va recriminar l’acció amb un “Què fas?”. El policia el va colpejar amb el puny, de baix cap a dalt, a la cara del pòmul, i el va deixar a terra mig inconscient. Va haver de ser retirat pels serveis d’emergència.
Molts dels denunciants explicaven davant la jutgessa no només com els van agredir, sinó la impotència que sentien quan la policia els impedia socórrer la gent a terra, malferida, i com van rebre més agressions en l’intent d’ajudar-los.
LES FRASES
Ara, les diligències de les proves
Fetes les declaracions, el pas següent en la querella col·lectiva presentada pels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Girona i Aiguaviva és la diligència de les proves. Els advocats voluntaris van demanar una sèrie de proves per acreditar els fets denunciats. Per una banda, els informes de les policies per identificar els agents que van intervenir en cadascun dels col·legis electorals: els agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, la cadena de comandament... Per l’altra, les imatges –ja siguin vídeos o fotografies– dels mitjans de comunicació i les que tingui enregistrades l’Ajuntament de Girona.
El portaveu de Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona explica que “han entrat amb comptagotes, perquè hi ha hagut canvis de jutges”, i també pel volum de casos que hi ha, ja que el número 2 de Girona és el jutjat de Catalunya que porta més casos d’afectats per l’1-O. Diu que, de moment, només ha arribat un informe del ministeri referent als col·legis de Girona en el qual la Policía Nacional explica què van fer en cadascun.
Contacte mensual amb Amnistia Internacional
“És important que no hi hagi oblit”, diu el portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, amb relació a les imatges de la brutalitat policial exercida l’1 d’octubre. “Aquí ho tenim present i ho revivim constantment; a fora, no. I és important rememorar-ho i internacionalitzar-ho.” En aquest sentit, a principis de febrer, els lletrats gironins van participar en una conferència al Parlament Europeu, a Brussel·les, titulada Drets fonamentals i civils a la Unió Europea: el cas català. A més de diverses ponències i la participació d’algunes víctimes, l’associació gironina hi va projectar un documental , elaborat per la periodista de TV3 Ester Bertran, en què es mostrava el que havia passat en alguns col·legis electorals de Girona. Carreras va explicar que, després de la projecció de l’audiovisual, els diversos juristes i advocats que hi van assistir com a públic, de reconegut prestigi en matèria de drets humans, “van quedar sensibilitzats i horroritzats pel que van veure”.
D’altra banda, l’associació d’advocats voluntaris se cita un cop al mes, a través de videoconferència, amb representants d’Amnistia Internacional que fan un seguiment del procediment judicial. Carreras insisteix en la importància de la feina que fa l’organització, que es veurà reflectida en un informe. En clau de país, l’associació també es coordina, a través de l’ANC i d’Òmnium, per dur a terme accions conjuntes amb altres advocats de tot Catalunya. Fa una setmana, a més, van organitzar una conferència a l’Auditori de Girona amb la presència del catedràtic de ciències polítiques Ramón Cotarelo.
Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona es va constituir per donar assessorament en els punts de votació durant l’1 d’octubre. Amb més de cent membres, té com a objectiu “defensar els drets i les llibertats davant la violència institucional”.