El 90% dels denunciants de l’1-O ja han passat pel jutjat

Dos mesos després que el jutjat número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l’1 d’octubre, comencés a prendre declaració als més de 250 afectats que van presentar denúncia, el 90% ja han passat per davant de la jutgessa i el metge forense. El col·lectiu d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona , que els assisteix, destaca del relat dels testimonis la sinceritat i la coincidència de totes les víctimes a assenyalar que l’actuació policial va ser del tot desproporcionada, amb uns agents molt agressius. El portaveu de l’associació, Albert Carreras, remarca també el canvi d’actitud de la jutgessa respecte a les primeres declaracions, que van començar el 12 de febrer. Els afectats sortien de la sala de vistes amb la sensació que se’ls havia tractat com si estiguessin investigats per algun delicte i que se’ls havia interrogat com si fossin sospitosos. “La jutgessa i la fiscal han anat modulant el to agressiu, que semblava que podia culpabilitzar les víctimes”, explica Carreras.

Els advocats voluntaris justifiquen el “canvi de sensibilitat” al·legant que el fet d’haver escoltat centenars de persones de diferents condicions i classes socials ha “influït en els ànims de la jutgessa”. Consideren que és positiu, no tant pel contingut jurídic, perquè és la jutgessa instructora i no la que dictarà sentència, sinó per les víctimes, que ara surten de la sala tranquil·les i no amb la sensació d’haver estat maltractades. La majoria és el primer cop que es posen davant d’un jutge.

Entre tots els testimonis, destaca el d’un mossèn i professor de filosofia mallorquí que va viatjar fins a Girona per presenciar personalment les votacions i per poder-ne treure conclusions acadèmiques. Va arribar al col·legi Verd just quan els policies començaven la càrrega, i va veure com un agent es feia pujar la visera del casc i amb la mateixa visera donava un cop a un noi i li trencava el nas. El volia socórrer perquè tenia una ferida important i va acabar rebent ell. Viu a Palma, però explica que ha volgut continuar amb la denúncia per responsabilitat davant del que considera una gran injustícia. També hi ha el cas d’una professora d’institut jubilada que va anar a votar al Bruguera i el seu marit, malalt d’esclerosi múltiple, va caure a terra amb el bastó enmig de la càrrega policial. El va intentar ajudar mentre cridava als agents que era una persona malalta. La policia la va agafar pel coll i li va retorçar el pit. En l’atestat del metge forense consta que té els quatre dits marcats al pit, una agressió que li ha causat un gran impacte emocional. Els advocats destaquen, per l’efecte que va tenir en la jutgessa, el testimoni d’un arquitecte de 72 anys que durant el franquisme havia militat activament en defensa de les llibertats. En la seva declaració, “amb fredor però amb molt de detall”, diu a la jutgessa que no concep que “políticament s’hagués ordenat” exercir la violència. Un altre denunciant, un jove de 35 anys, va presenciar a la biblioteca Ernest Lluch com un agent de la Policía Nacional intentava fer aixecar un pare i el seu fill menor, de 12 anys. L’agent el va agafar violentament pels cabells i el jove li va recriminar l’acció amb un “Què fas?”. El policia el va colpejar amb el puny, de baix cap a dalt, a la cara del pòmul, i el va deixar a terra mig inconscient. Va haver de ser retirat pels serveis d’emergència.

Molts dels denunciants explicaven davant la jutgessa no només com els van agredir, sinó la impotència que sentien quan la policia els impedia socórrer la gent a terra, malferida, i com van rebre més agressions en l’intent d’ajudar-los.