Confirmen les condemnes per la Gürtel valenciana
El Tribunal Suprem manté les penes en la primera sentència en ferm de la causa
La sala tercera del Tribunal Suprem ha confirmat de manera íntegra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, que va condemnar a penes d’entre 3 i 13 anys de presó els 11 acusats d’irregularitats en contractes entre la Generalitat Valenciana i membres de la trama Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre el 2005 i el 2009. Es tracta de la primera sentència ferma de la causa relacionada amb la trama. El TSJ valencià va condemnar el febrer del 2017 l’exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, a 9 anys de presó per delictes de prevaricació, malversació i suborn. En la mateixa sentència es condemnava a 13 anys de presó els responsables de les empreses, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez El Bigotes a més del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Rafael Betoret, condemnat a 6 anys de presó.
També van ser condemnats el funcionari de l’Agència Valenciana de Turisme, Isaac Vidal, a 7 anys de presó; l’exadministradora d’algunes societats de Gürtel, Isabel Jordá, a 6 anys de presó; Cándido Herrero, exempleat de l’empresa Orange Market, a 4 anys i 4 mesos; Jorge Guarro, excap de promoció de l’Agència Valenciana de Turisme, a 4 anys, i Mónica Magariños, exempleada d’Orange Market, i Ana Grau, excoordinadora de Fires de l’Agència Valenciana de Turisme, a 3 anys cadascuna. Pel que fa a les multes, Correa, Crespo i Pérez han d’abonar 3,9 milions cadascun pel delicte de tràfic d’influències. A més, tots ells, més Isabel Jordán, Milagrosa Martínez, Betoret, Vidal i Guarro, han d’indemnitzar de manera solidària la Generalitat Valenciana amb 271.636 euros.
El Suprem confirma que Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfic d’influències i associació il·lícita, als quals se suma el de falsedat documental en el cas de Crespo. L’exconsellera Milagrosa Martínez va cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn passiu i prevaricació administrativa. El Suprem ha rebutjat declarar la nul·litat de les gravacions de l’exregidor de Majadahonda (Madrid) José Luis Peñas, origen del procés.