ERC no tanca la porta a una llista conjunta a les europees

ERC no descarta concórrer a les eleccions europees que s’han de celebrar d’aquí a un any en una llista conjunta amb les altres forces independentistes. Així ho va assegurar ahir, en una compareixença amb motiu del Dia d’Europa, la portaveu, Marta Vilalta, que va dir que el partit ja treballa per arribar-hi “de la millor manera”, tot i que fins llavors encara queden “moltes etapes per passar”, i s’ha de parlar “amb tots els actors”. “Hi ha totes les possibilitats obertes”, concloïa. Vilalta ho afirmava a preguntes de la premsa, a qui també va admetre que, en el marc d’un procés constituent, no descarta que es pugui dur a votació la mateixa pertinença de Catalunya a la UE, com vol la CUP, tot i que va deixar clara quina seria la posició d’ERC: “Hi volem ser, i la volem canviar.”

Els republicans van fer públic un manifest i un document amb les seves propostes de futur per a una UE amb què l’eurodiputat Jordi Solé indicava que estan “eurodecebuts” per haver deixat “desemparats” milions de catalans als quals ha negat drets fonamentals arran del procés sobiranista, però que volen lluitar per canviar-la des de dins. Per això titulaven el manifest No deixarem la UE en mans de qui la vol afeblir. “No som euroescèptics però sí eurocrítics, i volem continuar sent europeistes tot i els símptomes de decepció en la societat catalana”, reflexionava Solé, que de fet creu precisament que Catalunya pot oferir una “esperança”, ja que la revolta iniciada amb el procés “hauria de servir com a model de transformació” per a Europa.

En aquest sentit, l’exeurodiputat Ernest Maragall subratllava que, tot i les crítiques a la tebior respecte als abusos de l’Estat, sense la pertinença a Europa el procés no hauria arribat on és. “És una peça imprescindible per a la nostra emancipació”, recordava, en al·lusió per exemple al seu paper actual en el camp social o judicial.

En tot cas, els republicans creuen que ja és hora que Europa s’arromangui i advoquen per impulsar-hi una regulació tant de l’exercici del dret a l’autodeterminació recollit en els tractats internacionals com dels eventuals processos de “secessió o ampliació interna”, termes que Maragall feia servir indistintament. És a dir, suggereixen la fixació dels mecanismes que haurien de seguir els països que volguessin independitzar-se per mitjans estrictament democràtics i alhora continuar pertanyent a la UE, ja que, segons la interpretació estricta que els actuals dirigents fan dels tractats, en quedarien automàticament fora.

Solé admetia que serà “molt difícil” que els estats ho acceptin, i lamentava que el Parlament Europeu no tingui dret a iniciativa per proposar canvis en els tractats, però no renunciava a mirar que la demanda hi tingui un “reflex”. Per això avançava que, en el marc de l’Aliança Lliure Europea (el grup a què pertanyen), ja es plantegen iniciatives que, sense entrar en directives concretes que suposin una “ingerència excessiva” en les regulacions internes, comencin a posar negre sobre blanc en el debat “social i polític” que, segons Maragall, de fet ja s’ha iniciat arreu d’Europa arran dels casos escocès i català. “Cal entrar de debò a parlar de garanties i drets en processos com el nostre, susceptibles de regulació europea”, indicava l’exeurodiputat, que sosté que aquest és un debat que “avança, malgrat que els estats hi intentin posar fre, i que forma part de la regeneració d’Europa”. Entre altres mesures, a més, els republicans també reclamen que el Parlament Europeu tingui més capacitat de decisió, i que Europa estigui més descentralitzada, d’acord amb el principi de subsidiarietat.