La direcció del PDeCAT s’obre que es revisi el seu lideratge
Es plantejarà, davant la pressió dels crítics afins a Puigdemont, si el posa a debat a l’assemblea del juliol
El consell nacional hauria d’introduir al reglament l’opció que s’hi puguin votar càrrecs
La direcció del PDeCAT acceptarà sotmetre’s al judici de les bases i fins i tot, tot i que a contracor, potser a un eventual relleu en el lideratge durant l’assemblea ordinària que ha convocat per als pròxims 20, 21 i 22 de juliol a Barcelona. Així ho va apuntar ahir la coordinadora general, Marta Pascal, en una compareixença de la cúpula després d’una executiva dilluns que va decidir endegar, un cop encarrilada la recuperació de les institucions amb el nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat, el mecanisme de debat intern previst als estatuts, que marca la celebració cada dos anys d’una assemblea oberta a tots els associats. Ahir de fet ja se’ls va començar a enviar cartes per anunciar-la. “Sotmetrem la feina feta a consideració seva, però estem satisfets d’aquests dos anys i la volem seguir fent”, avançava Pascal.
L’assemblea, de fet, en principi ha de ser de debat bàsicament ideològic i d’estratègies de futur, ja que els càrrecs que es van triar en el congrés fundacional del juliol del 2016 ho són per a quatre anys. La pressió d’un sector crític que s’ha desmarcat de posicions de la direcció que considera tèbies i advoca per alinear molt més el partit amb les tesis del president Puigdemont, que es va fer notòria fa unes setmanes arran d’un sopar a Rubí, ha forçat tanmateix la direcció a haver-se de plantejar si es posa també ella mateixa a votació en el conclave de l’estiu. De fet, ella i tots els actuals quadres territorials.
Per regular el funcionament de l’assemblea i definir l’ordre del dia, el partit celebra aquest dissabte un consell nacional que n’ha d’aprovar el reglament i que previsiblement durà ja un primer debat entre oficialistes i crítics sobre si s’hi introdueix o no una possible ratificació dels càrrecs, en principi no prevista als estatuts. La presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, deixava clar ahir que no n’és partidària, si bé admetia també que en els pròxims dies això “es valorarà” perquè el partit “ha d’obrir els òrgans de direcció al nou moment i a la relació amb JxCAT”, ja que cal “encaixar les dissensions” que hi hagi en la relació. De fet, la mateixa Pascal, per justificar l’obertura del debat, assenyalava ahir que “cal adaptar l’estructura orgànica a la situació política actual, perquè tenim gent a la presó i a l’exili”, i recordava a més que s’haurà de cobrir la renúncia d’Artur Mas al gener com a president, un càrrec que compartia amb Neus Munté, qui des de llavors l’exerceix provisionalment en solitari. Ahir, la coordinadora es mostrava “molt satisfeta” per “l’aposta” que es va fer per JxCat i s’esforçava a vendre l’assemblea en positiu, en el sentit que farà possible treballar cap a una “major integració” entre el partit i els integrants de la fórmula electoral creada per Puigdemont per al 21-D. “Tenim ganes de superar els perímetres per enfocar les europees i les municipals de l’any vinent”, apuntava, després d’avisar que vol “defugir batalles internes”. De fet, fins i tot convidava el president Torra a assistir al consell nacional i recordava que té les “portes obertes” a participar en les seves assemblees i òrgans de decisió.
Pascal, que fa tàndem amb David Bonvehí, ja volia destacar en tot cas que en aquests dos anys han sanejat els comptes, han crescut de 5.000 a 14.000 associats i han ampliat la penetració territorial fins als 440 alcaldes.
LA FRASE
Casals, l’alternativa dels crítics
El sector més proper a Puigdemont llançava ahir mateix, segons avançava La Vanguardia i confirmaven després diverses fonts, el nom de Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i exdiputat de Junts pel Sí, com a cap visible i figura que volen que li disputi el lideratge del partit a Marta Pascal. Casals, de 44 anys, no té previst presentar-se a la reelecció a les municipals de l’any vinent i representa el vessant territorial dels crítics, on també figuren dirigents de Moment Zero com el conseller d’Interior, Miquel Buch, el president de l’Associació Catalana de Municipis, David Saldoni, l’antic cap de comunicació del govern Jordi Cuminal i la presidenta de la federació de Barcelona, Mercè Homs.
La notícia no va ser ben rebuda ahir per Mercè Conesa, que troba que es pretén obrir un “debat extemporani, que ara no pertoca”. Pascal, en canvi, va evitar contestar si se sent qüestionada internament i va apostar per “treballar i sumar en positiu” amb qualsevol que es postuli.