Els consellers del primer decret de Torra es querellaran també contra Rajoy i Sáenz de Santamaría

La portaveu del govern de la Generalitat i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha anunciat aquest dijous que els consellers del primer govern designat pel president de la Generalitat, Quim Torra, es querellaran contra l’expresident, Mariano Rajoy, i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

En la primera roda de premsa de l’executiu català des del passat 24 d’octubre, Artadi ha explicat que els consellers es personaran en el procediment iniciat fa uns dies per Torra contra l’anterior executiu espanyol per haver vetat la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del primer decret de nomenaments de Torra. La negativa a publicar el decret va impedir que els titulars d’aquell primer executiu puguessin prendre possessió del càrrec. Igual que va passar amb Torra, els consellers es querellaran a títol personal.

El tràmit es concretarà “en els propers dies”.

La titular de Presidència també ha avançat que el govern es personarà davant el Tribunal Constitucional (TC) en els recursos presentats pel Parlament i per Podem contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i presentarà al·legacions per lleis catalanes que estan suspeses.

Artadi ha destacat que l’executiu català “recupera la seva capacitat de personar-se i presentar al·legacions” en els procediments contra 14 litigis competencials amb el govern de l’Estat.

Dos d’aquests litigis són els recursos contra el 155 als quals se suma el govern: el presentat pel Parlament i el del grup d’Units Podem al Congrés.

Els altres dotze són lleis en litigi que el govern analitzarà “cas per cas”. Artadi ha precisat que per a les normatives ja amb sentència valoraran si les reformulen per portar-les de nou al Parlament. En la resta de casos s’optarà per reprendre la defensa judicial de les lleis davant el TC o la seva mediació prèvia amb la Moncloa si encara hi són a temps.

Entre les dotze lleis, no hi és la de transitorietat jurídica. El govern no preveu recuperar-la encara perquè prioritza les normatives “socials”, segons ha explicat la portaveu. Sí que és a la llista la modificació de la llei de presidència, amb la qual els grups independentistes buscaven habilitar una investidura a distància de Carles Puigdemont que no va arribar a materialitzar-se.

Les altres lleis són relatives a pisos buits, universalització de l’assistència sanitària, l’agència catalana de protecció social, comerç, transport de viatgers, ciberseguretat, canvi climàtic, impostos de la llei d’acompanyament per al 2017, codi civil i regulació del cànnabis.