opinió
Rellotge a zero
Ni a Quim Torra ni a Pedro Sánchez ningú els donarà cent dies de gràcia. Ningú sap si les aritmètiques parlamentaries els permetran governar. Fins ara hi ha lleugeres intencions de posar els rellotges a zero. L’expectativa és màxima per veure el tarannà dels nous consellers i ministres. Sobta que a la mateixa hora que la ministre d’Afers Territorials, Meritxell Batet, declarés que veu amb bons ulls que s’apropin els presos, el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, posés llenya al foc en declarar que “Catalunya està al llindar de l’enfrontament civil”. Ignoro quins amics i quin entorn té Borrell que el porten a aquesta conclusió tan generalitzada. Ara per ara, l’enfrontament civil no es veu enlloc que vagi més enllà d’unes quantes bretolades i poques dialèctiques desafortunades. Fa tota la impressió que a partir d’ara hi haurà una pregunta retòrica permanent: a quin govern espanyol hem de fer cas? Al de Borrell o al de Batet? La cara amable serà Batet, la cara desagradable per a més de dos milions de catalans serà Borrell. És curiós quan s’explica que Borrell, fill de flequers de la Pobla, quan s’acabava el pa de la botiga familiar sortia a donar explicacions convincents a la clientela gràcies a la cara amable d’aquell nen Borrell. Més curiós encara quan Borrell entonava, als recitals de Raimon a Madrid, el Diguem no. “Hem vist tancats a la presó homes plens de raó”... Borrell és el ministre més ben preparat i amb més experiència de l’actual govern socialista i el mes veterà, un fet que li hauria de permetre estar per damunt del bé i del mal. Si hi ha la intenció de posar els rellotges a zero, Borrell podria estalviar-se posar llenya al foc. Hauria de ser capaç de donar lliçons de bones vibracions enmig del gran daltabaix. Que torni el fill del flequer.