Els acusats diuen que el cotxe de Montoro va envestir-los
Els nou veïns de Vilanova i la Geltrú, que s’enfronten a quatre anys de presó, sostenen que el vehicle va entrar en una zona de vianants per la falta de control policial
L’exministre, per videoconferència
“Sí, vaig passar por. El cotxe va entrar a excessiva velocitat en un carrer de vianants; estàvem els concentrats amb nens i gent gran i persones a les terrasses. Ens va envestir.” És el relat compartit que van fer ahir en el judici, davant l’Audiència de Barcelona, els nou veïns de Vilanova i la Geltrú acusats de desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat en protestar contra una comitiva de vehicles del PP, amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i la diputada i senadora Alícia Sánchez Camacho, que anaven a un acte per les eleccions europees, el 21 de maig del 2014.
Una segona premissa reiterada pels acusats és que aquell error del conductor –a la Rambla de la Pau i que hauria pogut causar ferits– va ser motivat per la “falta de coordinació” entre agents dels Mossos, la policia local i de la policia espanyola, que feien d’escorta. “El cordó policial no estava definit”, van assegurar al tribunal de la secció cinquena. Avui, precisament, declaren com a testimonis agents de la policia catalana, de Vilanova i la Geltrú i de l’espanyola, que hi van ser-hi. És previst que l’exministre Montoro i la llavors diputada i senadora Alícia Sánchez Camacho declarin dimecres per videoconferència. Els cotxes duien els vidres foscos i els acusats asseguren que no sabien on anava cada autoritat, a més de negar haver-los tirat pedres.
L’errada del conductor va ser al final de l’acte electoral del PP, que es va realitzar sense incidents. La protesta era “contra les polítiques neoliberals del PP”, contra “les seves retallades”, van afirmar els processats, que s’enfronten a quatre anys de presó. La fiscal de Vilanova –que durant la vista va tenir la protecció de dos agents dels Mossos–, els acusa de l’agreujant de discriminació per ideologia.
Per la seva part, el veí acusat d’agredir un agent dels Mossos amb le pal d’una bandera, i per a qui la fiscal demana vuit anys de presó, va negar l’agressió, tot i que va aclarir que era allà amb una bandera amb pal de plàstic.
L’acusació popular
Dos acusats més es van reconèixer en fotografies d’aquell dia, on són al mig de la rambla, o a prop d’un agent, però amb cap pedra a la mà o en cap acció violenta. “Estic davant del vehicle i amb les mans el faig aturar, com una reacció espontània, perquè sabia que era una zona de vianants”, va assegurar un dels nois, que també va assegurar que va rebre tres cops de porra per l’esquena “al cap i al braç”. Aquest mateix noi va detallar que va ser ell qui va anar a comissaria per saber si estava investigat, ja que havia de presentar-se a exàmens de fi de carrera. D’altres van ser identificats a l’hospital.
D’altra banda, l’Audiència no va acceptar la petició del penalista Eduardo Cáliz que s’expulsés l’acusació particular d’un agent local, el qual ja va ser indemnitzat per un menor castigat. L’acusació, que hauria de ser popular, manté l’acusació contra tres veïns que res van fer a l’agent. El tribunal va resoldre que s’hauria d’haver demanat abans.
LA XIFRA
Cap pagament del govern a Òmnium i l’ANC per l’1-O
La interventora de la Generalitat ho sosté
La interventora de la Generalitat, en un nou escrit del 13 de juny passat, informa el jutge de Barcelona que investiga l’1-O, que el govern no ha donat cap subvenció ni compromís de pagament a Òmnium ni a l’ANC per l’acte de cloenda de la campanya de l’1-O a Montjuïc. El jutge Juan Antonio Ramírez, però, justifica que el Sepblac investigui si els acusats tenen comptes a l’estranger perquè no es refia de la interventora sobre la despesa de l’1-O.
Contra el processament d’Interior
Els advocats del major Josep Maria Trapero i de l’anterior cúpula d’Interior van defensar ahir, a la sala de l’Audiencia Nacional, que no van cometre cap delicte de sedició i que no són pas cap grup criminal.
Aturen querella
Querellants per la República van anunciar ahir que aturen la querella contra el jutge Llarena fins que es resolgui l’extradició de Puigdemont, tal com va demanar—los la defensa.
