«L'Arenys de Munt de les Terres de l'Ebre»
Amb un bon esmorzar popular amb baldanes, Xerta, al Baix Ebre, va donar ahir al matí el tret de sortida a la consulta popular sobre la independència de Catalunya. Enmig d'un ambient familiar, els xertolins i xertolines s'anaven acostant, de manera escalonada, a l'única urna habilitada per a la consulta a la plaça de l'Ajuntament. Aquesta posició estratègica, molt a prop d'on se celebren habitualment les eleccions i un dels punts més cèntrics de la vila, va propiciar una participació força alta: el 44'59% dels 1.137 habitants amb dret a vot a la consulta hi van participar. La majoria, un 77'12%, ho van fer amb la papereta del «sí», i un 12'22% va votar-hi en contra.
Però el que ahir va fer especial la consulta de Xerta no van ser els resultats, que van respondre a la tendència general de la majoria de poblacions, sinó el fet que es tractava del primer municipi ebrenc que celebrava el referèndum sobre la independència de Catalunya. Després que les Terres de l'Ebre veiessin passar de llarg la primera onada de consultes, ahir Xerta va concentrar totes les mirades. «No és que a l'Ebre hi hagi un sentiment de menys catalanitat ni un tarannà espanyolista, més aviat al contrari. Potser el que faltava és una mica d'empenta», va justificar ahir Ruben Alegria, regidor de l'Ajuntament de Xerta i un dels promotors de la consulta. I aquesta empenta va venir d'aquest municipi conegut per la seua producció de cítrics. «Som l'Arenys de Munt de les Terres de l'Ebre», va afirmar amb orgull i contundència, i potser amb una mica massa de grandiloqüència, l'alcalde de la vila, Lino Bertran, després de dipositar el seu vot. Però tal i com va manifestar Alegria, «potser feia falta que n'hi hagués uns que s'hi llancessin, i ara els altres municipis s'hi animaran». La consulta de Xerta també es va caracteritzar per promoure la participació amb imaginació i esforç: oferint un esmorzar a primera hora, una xocolatada a mitja tarda i sortejant uns quants regals entre els que haguessin fet una aportació econòmica per sufragar les despeses de la consulta. I entremig, ballades de jotes i sardanes. Tot plegat va propiciar un ambient festiu que va fer animar els votants. Però abans de tot això, una setmana abans del referèndum els impulsors de Xerta Decideix van realitzar un porta a porta per animar tots els veïns a participar en la consulta. «Va ser molt gratificant, sobretot perquè vam constatar que l'esforç de comunicació havia resultat», va explicar Alegria. El porta a porta, a més, també va servir per percebre les primeres reaccions sobre la consulta: «Vam notar una molt bona predisposició», va confirmar el regidor. Una bona voluntat que es va estendre entre tots els col·lectius del municipi, també els immigrats. Al llarg de tot el dia, ciutadans d'origen magrebí i també ciutadans anglesos van dipositar el seu vot a l'urna. La plataforma Xerta Decideix no va deixar de banda els nous catalans, i va traduir el manifest amb el qual es propiciava la participació en la consulta a l'anglès i a l'àrab per tal que la informació pogués arribar a tothom. Els joves, però, van ser l'assignatura pendent. «Encara tenen son», bromejaven alguns veïns a mig matí, quan encara gairebé cap jove d'entre 16 i 18 anys s'havia apropat a les urnes. Finalment, amb son o sense son, només van ser 9, de 122, els que van participar en la consulta.
