Política

Sánchez salva Merkel

L’Estat espanyol accepta acollir immigrants i refugiats en territori bavarès a canvi de diners, un pacte buscat per la cancellera per acontentar els socis bavaresos

Acords de mínims en la cimera europea sobre migració

Itàlia es vanta d’haver obtingut el 70% del que demanava

Sal­var la sol­dada Merkel. La can­ce­llera ale­ma­nya tenia un objec­tiu molt clar per a la cimera euro­pea que va aca­bar ahir: sor­tir-ne amb un acord migra­tori que acon­tentés els socis bava­re­sos, que havien amenaçat de reti­rar el seu suport al govern si no s’hi deci­dia res. I ho va acon­se­guir gràcies a l’ajuda del nou pre­si­dent espa­nyol.

En la seva estrena en la tro­bada de líders d’alt nivell a Brus­sel·les, el soci­a­lista Pedro Sánchez va aca­bar cedint i va donar un cop de mà a la líder con­ser­va­dora d’Ale­ma­nya. Així, el govern espa­nyol, igual que el grec, va accep­tar part dels immi­grants i refu­gi­ats en ter­ri­tori ale­many a canvi de més suport econòmic per ges­ti­o­nar-los. Al final d’una cimera de mínims amb acords par­ci­als i ambi­gus sobre migració, Sánchez va con­fir­mar el seu res­cat a Merkel a canvi de diners. Segons el comu­ni­cat ale­many, els refu­gi­ats que arri­bin a la fron­tera entre Ale­ma­nya i Àustria, és a dir, a ter­ri­tori bavarès, i que hagin estat fit­xats prèvia­ment a Euro­dac –la base de dades euro­pea en què es regis­tren les emprem­tes dac­ti­lars de deman­dants d’asil i immi­grants– a l’Estat espa­nyol o a Grècia, podran ser retor­nats a aquests països, segons el nou acord bila­te­ral entre Berlín i Madrid i Berlín i Ate­nes.

A canvi, va expli­car Sánchez, la can­ce­llera s’ha com­promès a cobrir “el cost de l’entrega” dels immi­grants que vagin a Espa­nya i a pres­tar suport “mili­tar i finan­cer” a l’Estat. Tan­ma­teix, de moment no ha trans­cen­dit la quan­ti­tat de per­so­nes que aco­lli­ria l’Estat espa­nyol. De fet, el mateix Sánchez no ho sabia ahir i va adme­tre que ara hau­ran de nego­ciar “en l’àmbit minis­te­rial” el nom­bre de refu­gi­ats i immi­grants que s’hi tras­lla­da­ran. Amb tot, el pre­si­dent soci­a­lista va pre­su­mir del seu “gest de soli­da­ri­tat”, que Merkel, segons va dir, va agrair. L’estricta líder ale­ma­nya no va que­dar satis­feta només amb això, sinó que ahir també va exi­gir a Madrid i Ate­nes que “con­tro­lin més bé la sor­tida de refu­gi­ats” que es regis­tren al seu ter­ri­tori i que després mar­xen cap a Ale­ma­nya.

Amb la cimera no s’aca­ben els pac­tes. L’exe­cu­tiu ale­many va asse­gu­rar ahir que bus­carà més acords amb països fron­te­rers per evi­tar més movi­ments secun­da­ris d’immi­grants dins de la UE. Per la can­ce­llera, aquests movi­ments “posen en perill la inte­gri­tat de Schen­gen” i per això inten­tarà tan­car acords amb estats com ara Eslovènia i Bulgària.

Fins a les 4 de la mati­nada

Els pac­tes bila­te­rals i de grups d’estats mem­bres de la UE han carac­te­rit­zat aquesta cimera mono­po­lit­zada pel tema dels refu­gi­ats. De mati­nada, i sota l’amenaça d’Itàlia de blo­que­jar totes les con­clu­si­ons del Con­sell Euro­peu fos­sin o no sobre migració, final­ment els líders euro­peus van arri­bar a un acord que afe­geix més pedaços a la política migratòria euro­pea. “És massa aviat per par­lar d’èxit”, reco­nei­xia ahir al mig­dia el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk. Per con­tra, Roma ja ven el resul­tat com un èxit. El minis­tre de l’Inte­rior italià, Mat­teo Sal­vini, polèmic polític xenòfob, pre­su­mia d’haver acon­se­guit en la tro­bada “el 70%” del que havia dema­nat.

Després d’hores de nego­ci­a­ci­ons, cap a les 4 de la mati­nada d’ahir, els 28 socis van acce­dir final­ment a fer un repar­ti­ment volun­tari dels immi­grants res­ca­tats al mar i enviar-los a “cen­tres con­tro­lats” dins del ter­ri­tori del bloc euro­peu, però sense espe­ci­fi­car a quins estats. La idea és que aquests cen­tres de retenció clas­si­fi­quin entre els immi­grants econòmics, que seran retor­nats, i els que tenen dret a la pro­tecció inter­na­ci­o­nal. Aquests últims serien repar­tits entre els estats sem­pre de manera voluntària d’acord amb “el prin­cipi de soli­da­ri­tat”. Aquesta solució, però, no va des­car­tar la pro­posta ini­cial del pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, ja que també van donar llum verd a la cons­trucció de camps per a immi­grants i refu­gi­ats fora de la UE com a mesura per eli­mi­nar els “incen­tius” per embar­car-se en viat­ges “peri­llo­sos” i “tren­car” amb les xar­xes de tràfic de per­so­nes. Ara bé, aquest objec­tiu perd pes i es manté la pro­posta fran­co­es­pa­nyola dels cen­tres dins la Unió Euro­pea.

Avís a les ONG

En línia amb la dura retòrica que ha domi­nat en aquesta cimera res­pecte a l’arri­bada de per­so­nes de l’Àfrica, Tusk va tor­nar a enviar ahir un mis­satge a les ONG que ope­ren al Medi­ter­rani sal­vant vides amb els seus vai­xells de res­cat per adver­tir-les que no moles­tin les auto­ri­tats líbies.

Així, va avi­sar les tri­pu­la­ci­ons dels seus vai­xells que “han de res­pec­tar la llei i no obs­truir les ope­ra­ci­ons de la guàrdia cos­ta­nera de Líbia”.

El naufragi d’una barca hauria causat 100 morts

En paral·lel a la cimera de Brussel·les, ahir es va viure una altra tragèdia al Mediterrani. Un centenar de persones haurien mort ofegades en bolcar la barca de goma amb què havien sortit de Líbia, segons va informar un portaveu dels guardacostes del país, que haurien salvat prop d’una quinzena de supervivents del naufragi, a l’est de Trípoli. Els mateixos guardacostes van interceptar dues barques més carregades d’immigrants, el mateix dia que el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, anunciava que durant tot l’estiu els ports italians estaran tancats per a les ONG que recullen víctimes al mar. El vaixell en dificultats va ser vist al matí per un avió militar espanyol, que va alertar l’ONG catalana Proactiva Open Arms. L’embarcació de l’ONG, però, no hi va poder fer res, perquè el bot era a unes 80 milles nàutiques i no duia prou combustible, segons va informar La Repubblica. “Estem sense benzina perquè Malta no ens n’ha autoritzat el subministrament i no ens deixa entrar a les seves aigües territorials”, va denunciar Riccardo Gatti, d’Open Arms. Més de 650.000 immigrants i refugiats han salpat de Líbia cap al Mediterrani central des del 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia