Sense data la decisió sobre l’extradició de Puigdemont

La decisió sobre l’extradició de Carles Puigdemont s’ajorna sine die. El tribunal de Schleswig-Holstein ha reconegut que no podrà complir el termini legal de 60 dies, prorrogables fins a 90, que fixa com a màxim la regulació comunitària per resoldre les euroordres des del moment en què es porta a terme la detenció (en aquest cas el 25 de març passat), i que de fet ja es va exhaurir el diumenge 24 de juny. La defensa del president havia apuntat a final de mes com a possible data per a la decisió, però ahir va fer públic que el jutge alemany l’ha ajornat davant l’allau de material enviat pel jutge Pablo Llarena a última hora per mirar de provar els indicis que va cometre un delicte de malversació, després que ja se li desestimés dos cops l’extradició per rebel·lió.

La sala “està estudiant ara amb la precisió convenient aquesta posició, i en algun moment prendrà una decisió”, va dir ahir al migdia, en declaracions a Efe, la jutgessa i portaveu de l’Audiència Territorial del land alemany, Frauke Holmer, que va negar que l’ajornament de la decisió sigui res de nou. Holmer va admetre que s’havia incomplert el termini de 60 dies, que “ja va expirar fa temps”, i que llavors s’havia donat avís a Eurojust, l’òrgan de la UE que s’encarrega del reforç de la cooperació judicial entre estats, que la situació s’allargaria, per la qual cosa entén que no cal tornar a avisar-lo ara. La portaveu no va voler “en cap cas” fer un nou càlcul aproximat sobre quan es pot produir la resolució de la petició, vista “l’extensió” del procediment. “Si durà dues setmanes, quatre o sis, això no li ho sé dir”, tancava la portaveu. El tribunal ja ho ha comunicat també a la fiscalia alemanya, adduint la complexitat del cas.

La defensa de Puigdemont va confirmar que no sap quan es pot prendre la decisió, després de la qual encara es podrien obrir nous terminis per presentar recursos. Segons explicava a l’ACN Gonzalo Boye, coordinador de la defensa dels exiliats, la fiscalia espanyola ja es va excedir en els terminis per presentar el seu escrit, ja que ho va fer al cap de 65 dies que s’iniciés el procés, i després Llarena també ha continuat enviant documentació addicional fins a l’últim moment. L’advocat Jaume Alonso Cuevillas recordava, de fet, que el Suprem ha estat enviant aquesta documentació fins i tot fora de termini. “Dimarts vam presentar les al·legacions però dilluns encara havien arribat coses del Suprem, i per això vam dir que, si es tenia aquesta documentació en compte, tinguéssim marge per fer més al·legacions”, explicava. El lletrat s’ha queixat dels tempos de Llarena, ja que “el normal”, segons ell, és que en una euroordre hi hagi una petició inicial “i punt”, i que el tribunal que la rep tingui aquests 60 o 90 dies. “Aquí, però, no s’han parat d’enviar papers”, constatava.

Boye, a banda, denunciava a diversos mitjans que tota la documentació s’ha enviat escrita en castellà, tot i que la jurisdicció preveu que s’ha de presentar en la llengua oficial del país on va, per la qual cosa el tribunal alemany ha tingut una feina extra per traduir-la. Segons indicava a RAC1, la defensa va demanar al tribunal que s’adjuntés a la causa la carta de l’exministre Montoro en què eximia el govern de malversació, que Llarena havia omès, i quan aquest la enviar ho va fer “amb 38 megabytes més d’informació, uns dos mil folis”. “Tenim la sensació que Llarena vol evitar que el jutge alemany resolgui ràpidament, hi ha nervis”, sentenciava Boye, que creu que el seu objectiu és “dilatar” el cas.