Empuriabrava allarga el ressò dels 50 anys

Nous caps de llista

Assumpció Brossa (PDeCAT), exalcaldessa de l’inici de mandat i actual número dos del govern, fa el mateix balanç: “Allò de l’inici del mandat va ser un garbuix”, resumeix. Brossa, però, ja avança que es jubila –tant professionalment com de l’activitat política– i no repetirà com a cap de llista. Hi haurà d’haver doncs cares noves a la llista del PDeCAT, i més tenint en compte que l’actual responsable del partit a Castelló, Anna Gusó, tampoc es proposa per dirigir la candidatura. Aquest buit de lideratge ha donat pas al rumor d’un possible retorn a la política de l’exalcalde Xavi Sanllehí, però aquesta opció no té credibilitat ara per ara. El PDeCAT aposta per presentar-se a Castelló sota la marca Junts per Catalunya i Gusó –que ja era partidària d’un govern amb ERC l’endemà de les eleccions del 2015– segueix defensant aquesta fórmula pel proper mandat, “incloent-hi també la CUP, si es presenta, per fer un govern de suport a la independència”. La CUP pot ser una de les noves llistes el 2019; tothom ho dona per fet a Castelló, tret de la CUP. La secció local d’aquesta formació només té uns mesos d’existència i remet la decisió a l’assemblearisme i a les bases, que quan arribi el moment decidiran si es presenten o no. De moment, la CUP es dedica a donar-se a conèixer, a generar debat i reflexió per elaborar una diagnosi del municipi a partir de la qual es plantejarà l’acció política. Les ganes hi són i si es presenta la CUP es pot obrir un nou camp de possibles majories, no només entre el sobiranisme i l’unionisme, sinó també en l’eix dreta-esquerra. Aquest eix pot donar protagonisme al PSC i Entesa, que amb un regidor cada un en l’actual mandat no han tingut prou pes per generar alternatives. És la lectura que fa el regidor socialista Jaume Moret, que es proposa per repetir com a candidat. Moret creu que el canvi d’aires al govern espanyol amb l’arribada de Sánchez els pot beneficiar localment. A Entesa també caldrà buscar cares noves perquè Òscar Sánchez tampoc repetirà. Nou candidat i també nova marca: ja es dona per fet que no hi haurà candidatura d’Entesa, o que en tot cas es reciclaria en una candidatura de Catalunya en Comú. Però els Comuns de Castelló i Empuriabrava també són de formació recent i no hi ha cap garantia actualment de poder formar llista. El PP també haurà de buscar cares noves: “Ja fa vint anys que m’hi dedico, ha arribat el moment de deixar passar”, diu Julià Genovés, portaveu popular. Si es confirma, aquesta retirada pot influir en els possibles pactes postelectorals, perquè la personalitat de Genovés li ha permès en diversos mandats fer decantar la balança alternativament entre els dos eterns rivals a Castelló, CiU i ERC, i mantenir aquest protagonisme local del PP ja no serà tan fàcil per a un nou cap de llista popular, i encara menys tenint en compte el context nacional i la competència de Ciutadans. Com en el cas de la CUP, a Castelló tothom dona per fet que hi haurà llista de Cs, menys el mateix partit. Com ja passa en altres municipis, l’únic argument per presentar una candidatura de Cs a Castelló seria que aquest partit va ser el més votat al municipi en les últimes eleccions al Parlament. Per respondre a la pregunta de si això garanteix que hi haurà llista de Cs a Castelló, el partit no remet a cap responsable local de la formació sinó directament a instàncies superiors, amb Carlos Sánchez, encarregat d’organització del partit: Sánchez explica que des del desembre passat s’ha constituït a Castelló un grup local del partit, on actualment hi hauria entre 15 i 18 afiliats. “Parlarem; si tenim un bon equip, si treballen bé, ho faran, però volem fer-ho amb cura”, diu Sánchez.

Amb Cs es tancaria el grup de les formacions amb representació parlamentària que ja tenen representació a Castelló o aspiren a tenir-n’hi. A molts municipis, tractant-se d’eleccions municipals, també és habitual comptar una candidatura estrictament local, però Castelló és especial i podrien ser tres: dues ja han decidit sumar esforços i anar juntes, es tracta de la Plataforma Cívica i Udem. Totes dues van quedar excloses del primer govern d’aquest mandat i s’han atrinxerat en un discurs pràcticament exclusiu: la defensa d’Empuriabrava i del que consideren com un greuge comparatiu per a la marina. També són les dues formacions que han protagonitzat els moments més tensos dels plens, amb una oposició més bel·ligerant que la resta de l’oposició (PP, PSC i Entesa). Tant José M. Gallego (Plataforma Cívica) com Xavier Martínez (Udem) neguen que siguin formacions exclusivament d’Empuriabrava i afirmen que la coalició durà al programa propostes per a tot el municipi, però ja han anunciat que portaran al programa canviar el nom del municipi perquè es digui Castelló d’Empúries-Empuriabrava (el PP també ho defensa).

El cas és que a la coalició de Plataforma i Udem també els ha sortit competència amb una nova llista que vol defensar els interessos de la marina d’Empuriabrava. El projecte està a les beceroles, però és impulsat per representants del sector comercial i empresarial d’Empuriabrava, entre els quals hi ha Nicola Bruzzese, que va ser regidor pel PP i membre de l’efímer govern de l’inici del mandat. La bicefàlia de Castelló d’Empúries és una realitat: en un municipi d’uns 10.800 habitants, cap a un 63% d’aquesta població està empadronada a Empuriabrava. Curiosament, el mandat de la concreció del nou passeig d’Empuriabrava, del cinquantenari d’Empuriabrava que ha donat més ressò que mai al nom de la marina, pot acabar amb més candidatures que mai per defensar políticament una especificat d’Empuriabrava, tot i que ningú parla d’independència municipal, ni tan sols d’una unitat municipal descentralitzada (plantejada en anteriors mandats). Falta demostrar que el debat existeix realment als carrers (o als canals), i és un dels aspectes que hauran de resoldre les eleccions.

“Busquen l’enfrontament, no ens trobaran pas en això. Potser molts partits portaran el canvi de nom al programa, però nosaltres ja vam dir que no ho faríem”, respon l’alcalde. El PDeCAT també descarta incloure aquest punt al programa i, amb els seus matisos, el PSC, Entesa i fins i tot la CUP prefereixen també parlar de planificar les necessitats de cada part de la localitat i no pas d’oposar les dues parts del municipi. Les municipals del 2019 seran l’oportunitat de comprovar si el cinquantenari d’Empuriabrava haurà estat el revulsiu per a una nova etapa en la integració de la marina al municipi o el punt de partida d’un nou sentiment identitari d’Empuriabrava.