ELS PROTAGONISTES
A Puigcerdà, tots contra Albert Piñeira
Si no hi ha grans sorpreses abans de les eleccions municipals, l’actual alcalde ho té tot a favor per guanyar i per mantenir la seva tercera majoria
Només el partit republicà, ara amb un sol regidor, li podria fer ombra
A la biblioteca pública de Puigcerdà, hi ha molts llibres en llengua francesa, hi ha infants ceretans que van a escola en territori nord-català i la capital de la Cerdanya és el referent comercial i de serveis de molts veïns de l’anomenada Cerdanya del nord. I és que a la gent de Puigcerdà ningú no els pot donar lliçons de relacions transfrontereres. Són un bon exemple de la desaparició de fronteres administratives a la Unió Europea pontificada i segellada pels estats membres en el tractat de Schengen del 1990. De fet, per als ceretans del nord i del sud la frontera mai no ha existit durant els més de 350 anys que una línia els volia dividir arran del tractat dels Pirineus. Realment, han esborrant les tanques duaneres –la més coneguda és la de la Guingueta d’Ix. Els ceretans del nord, sota administració francesa, i els del sud, sobra administració catalana i espanyola, han mantingut sempre, doncs, els llaços que els uneixen, però cal remarcar que aquesta realitat ha estat molt treballada i Puigcerdà ha estat l’epicentre d’aquesta aposta d’anys i anys.
El nou hospital transfronterer de Puigcerdà, inaugurat aviat farà quatre anys i que és el de referència de les dues Cerdanyes, és l’exemple més paradigmàtic d’aquesta realitat i un dels resultats més visibles de la plasmació d’una situació completament normalitzada a la zona i que els estaments polítics han sabut captar i donar-hi viabilitat. I no és només l’únic exemple. N’hi ha molts més, com per exemple, la depuradora transfronterera.
Continuar treballant per ampliar els serveis del centre hospitalari, com ara els recents que compateix amb l’hospital Sant Pau de Barcelona, serà un dels reptes cabdals que haurà d’afrontar el futur govern municipal de la capital ceretana. Cal tenir en compte que és un servei bàsic atenent al fet la població es multiplica per molt en èpoques de vacances i els caps de setmana i que acull un nombre molt important d’esquiadors i d’excursionistes. Cal no oblidar que la capital de la Cerdanya opta a ser l’epicentre d’uns futurs Jocs Olímpics d’hivern i que consolidar l’hospital pot ser un actiu important per aconseguir-los. Precisament, l’objectiu d’aconseguir els Jocs d’hivern ha ser un bon estímul per continuar desenvolupant les infraestructures dels esports d’hivern, de què Puigcerdà i per extensió la Cerdanya gironina són un clar referent, molt pel davant, per exemple, de la Val d’Aran, que també reclama un tall important dels pastís olímpic. El president de l’Agrupació d’Empresaris de la Cerdanya, Francesc Armengol, que també és el màxim responsable de l’Associació Universitària de la Cerdanya (Aucer), té clar que són el territori més ben preparat per acollir el gros central dels Jocs i que plantaran batalla, quan calgui, per defensar-ho allà on calgui.
El proper mandat, doncs, serà clau per anar treballant el llarg camí cap als Jocs del 2030. I és que per arribar-hi és fonamental que s’avanci en la millora de les infraestructures dedicades als esports de gel, el palau municipal d’esports, especialment, i les pistes de la Molina i Masella, dues estacions en una única ubicació a la Tosa d’Alp, que les converteixen en un domini esquiable conjunt de 141 quilòmetres. En aquest cas, el nou govern de Puigcerdà haurà de saber liderar una estratègia comarcal. Més important que les infraestructures, , no obstant, és la pedagogia. L’Ajuntament haurà de posar el seu gra de sorra i sobretot de posar-se al costat de les entitats competents per promocionar la pràctica dels esports d’hivern entre la població ceretana, cosa que va ser, pel que sembla, un dels punts febles de l’intent fallit d’aconseguir ser nomenada seu del 2020. Cal incrementar el nombre de practicants i de llicències, tal com recorda el president del poliesportiu de la capital ceretana, Joan Barneda.
Tot plegat, però, passa per una bona planificació, un altre dels aspectes clau del futur govern de Puigcerdà. El president del Grup de Recerca de la Cerdanya, Enric Quílez, sentencia que cal fer una planificació transversal a llarg termini. Segons ell, des de l’Ajuntament s’han fet i es fan moltes coses i ben fetes, però són atenent al curt termini o com a molt al mitjà . En aquest sentit, destaca obres fetes, com ara el nou centre cívic, i d’altres que s’iniciaran durant el segon semestre d’aquest any, com ara el nou parc fluvial del Querol.
Piñeira, el primer
Albert Piñeria –CiU i ara PDeCAT– fa dos mandats que governa amb una àmplia majoria absoluta a Puigcerdà i és un dels candidats del partit més matiners que ha estat escollit per repetir. Abans, entre l’any 1991 i el 2011, ERC havia convertit la capital de la Cerdanya en un bastió comandat per Joan Carretero en mig d’un territori dominat per CiU, que ha tingut sempre el govern del Consell Comarcal. De fet, Piñeira va agafar el relleu a Carretero i al seu successor, Joan Planella, quan el primer va ser nomenant conseller de Governació.
L’actual alcalde es va beneficiar de l’intent d’aglutinar totes les formacions polítiques independentistes i els qui no es volien arrenglerar amb cap sigla. Una plataforma molt transversal batejada amb el nom d’Endavant Cerdanya –va tenir il·lustres de la política ceretana com ara l’exalcalde de Puigcerdà Francesc Rossell–, a què, finalment, Planella es va sumar, deixant de banda les sigles d’ERC. I això va ser el final del domini de la força republicana a Puigcerdà.
Amb Endavant Cerdanya quasi totalment desarticulada, fruit de la davallada que ja va començar a experimentar en les últimes eleccions municipals, els comicis de l’any vinent seran determinants per veure com es reparteix el vot independentista.
Si no hi ha sorpreses d’aquí a final d’any, que és quan ja s’hauran configurat la majoria de llistes polítiques, res fa pensar que Albert Piñerira pugui reeditar la majoria absoluta. O, si es mira des d’un altre angle, serà un tots contra Piñeira. Amb l’actual alcalde escollit per repetir de número u en la llista del PDeCAT, la resta de formacions polítiques només confirmen que estan treballant per configurar llistes. És el cas, per exemple, del PSC, que busca qui l’encapçali i que, segons el responsable d’organització del partit a la zona, Esteve Pujol, té un grup important de militants i simpatitzants que fan feina per concórrer a uns comicis a què només han faltat una vegada.
Qui té tots els números per repetir és l’únic regidor d’ERC en el plenari, Raimon Ribas, que està mantenint durant tot el mandat una dura batalla política amb Piñeira. No s’ha estat de qualificar de cacicada els ajuts escolars, de reclamar més transparència en la informació o de criticar la manca d’un policia en horari nocturn, per posar alguns exemples. En les últims eleccions al Parlament, JxCat va obtenir el 29,4% dels vots i ERC, el 21%. Eren, però, uns altres comicis i en unes circumstàncies molt especials.
Les frases
Francesc Armengol
PRESIDENT DEL GRUP DE RECERCA DE LA CERDANYA
Enric Quílez
PRESIDENT DEL GRUP DE RECERCA DE LA CERDANYA
Esteve Pujol
RESPONSABLE DE LES LLISTES DEL PARTIT A LA CERDANYA I EL RIPOLLÈS