Política

Aznar en estat pur

L’exlíder del PP esbronca els grups mentre minimitza la sentència de la Gürtel i nega l’existència d’una trama corrupta al partit i d’una caixa B

Qualifica els d’ERC de “colpistes” i Podem, de “perill per a la democràcia”

“No he de dema­nar perdó, i no ho penso fer.” José María Aznar va tor­nar ahir al Congrés sense cap mena d’intenció d’accep­tar que durant el seu man­dat al cap­da­vant del PP es va ges­tar una gran trama de cor­rupció política que des de fa un temps ha començat a rebre les pri­me­res rebre­ga­des judi­ci­als; la més punyent, la de la pri­mera part de la Gürtel, que va supo­sar l’expulsió de La Mon­cloa del govern de Mari­ano Rajoy. Situat en la seva ata­laia par­ti­cu­lar, i sense aban­do­nar en cap moment el seu posat altiu i des­a­fi­a­dor, l’expre­si­dent del govern espa­nyol va fer bona la dita que no hi ha millor defensa que un bon atac i es va dedi­car a esbron­car un per un els por­ta­veus dels grups que li exi­gien expli­ca­ci­ons per una etapa que s’ha con­ver­tit en un dels epi­so­dis negres de la política espa­nyola i que des de fa mesos s’inves­tiga en la comissió par­la­mentària sobre el finançament il·legal del PP.

La d’ahir, en tot cas, no va ser una com­pa­rei­xença que hagi ser­vit per apor­tar llum a la qüestió, però sí que va per­me­tre una exhi­bició de l’azna­risme en estat pur, el de la fat­xen­de­ria a l’hora d’enfron­tar-se a les pre­gun­tes per inten­tar treure de polle­guera l’inter­lo­cu­tor. Sense intenció de reconèixer res ni ningú –“ni sé qui és Cor­rea ni hi he tin­gut mai cap tracte”, refe­rint-se a l’orga­nit­za­dor de la trama–, l’antic home fort del PP es va dedi­car a mini­mit­zar l’abast real de la sentència que con­dem­nava el seu par­tit per haver-se lucrat amb la cor­rupció men­tre apro­fi­tava la seva presència a la cam­bra baixa per repar­tir a tort i a dret: ERC i els “col­pis­tes”, Bildu i ETA, el PSOE i els ERO anda­lu­sos, Podem i els seus vin­cles amb el règim de Veneçuela i l’Iran... Tot ple­gat, per no res­pon­dre al que per a la majo­ria dels por­ta­veus era un clam: sent durant catorze anys el màxim res­pon­sa­ble del PP, com és pos­si­ble que no sabés res del que es tra­mava al seu vol­tant? Com s’explica que, a hores d’ara, dotze dels catorze mem­bres del seu pri­mer Con­sell de Minis­tres es tro­bin d’una manera o d’una altra encer­clats per la justícia? Aznar res­po­nia que les finan­ces no eren cosa seva, que la caixa B no ha exis­tit mai –“i, si no, que ho demos­trin”– i que, d’aquell gabi­net minis­te­rial, l’única cosa que pot fer és sen­tir-se’n “orgullós”. “És el millor de la història.”

Topada amb Rufián

La topada més dura va ser, sens dubte, amb el por­ta­veu repu­blicà, Gabriel Rufián, al qual en diver­ses oca­si­ons va retreure que sigui el repre­sen­tant “d’un par­tit col­pista que té tots els caps a la presó per rebel·lió i violència”. Aznar, doncs, va apro­fi­tar la sessió par­la­mentària per refe­rir-se en diver­ses oca­si­ons al procés van­tant-se que, segons ell, s’hagin com­plert els pronòstics de la frase pro­nun­ci­ada anys enrere: “Abans es tren­carà Cata­lu­nya que Espa­nya, i així ha estat.” Així mateix, aler­tava que, a hores d’ara, el “cop” no ha estat desac­ti­vat en abso­lut. Rufián, en tot cas, va con­tra­a­ta­car recor­dant-li que van ser pre­ci­sa­ment els “col­pis­tes del 36” els que van fun­dar el par­tit que va pre­si­dir. I Aznar insis­tia que ERC és “rein­ci­dent” perquè “el 34 ja va pro­ta­go­nit­zar un altre cop con­tra la República”.

El por­ta­veu inde­pen­den­tista, que va acu­dir a la com­pa­rei­xença d’Aznar amb una samar­reta en memòria del càmera de tele­visió assas­si­nat durant la guerra de l’Iraq, va enge­gar l’inter­ro­ga­tori dema­nant-li si no tenia res a dir a la família de José Couso. Silenci per part de l’expre­si­dent. El repu­blicà també li va pre­gun­tar si no li feia “ver­go­nya” haver pre­si­dit un par­tit amb dot­ze­nes de càrrecs públics pro­ces­sats per cor­rupció. Men­tre el por­ta­veu l’inter­ro­gava, a Aznar se li esca­pava el riure per sota el nas i, en to con­des­cen­dent, li acon­se­llava que canviés el regis­tre. “Com a dipu­tat, no crec que es passi a la història per la via de l’his­tri­o­nisme.” L’inter­canvi de cops dialèctics va con­ti­nuar a l’alça fins al punt que Rufián con­cloïa la seva inter­venció asse­nya­lant que l’expre­si­dent li recor­dava la pel·lícula El padrí, “quan en la pri­mera escena el mafiós Vito Cor­le­one aca­rona un gat men­tre li estan dema­nant un favor”.

Sigui com sigui, l’Aznar d’ahir no era el líder pros­crit per la seva pròpia direcció com pas­sava en temps de Rajoy. Ben al con­trari: l’expre­si­dent va ser rebut per la plana major del PP, encapçalada per Pablo Casado, el qual el va acom­pa­nyar fins a la comissió fent osten­si­ble la sin­to­nia que hi ha entre els dos con­ser­va­dors. El mateix exlíder popu­lar repli­cava a Rufián que se sent “molt esti­mat” pel par­tit després que el repu­blicà li recordés que, en pri­vat, “els que l’aplau­dei­xen diuen que s’estan men­jant la merda d’Aznar”, en al·lusió a la seva estratègia de defu­gir els casos de cor­rupció.

La de Rufián, però, no va ser l’única topada. Aznar també es va voler acar­nis­sar amb Pablo Igle­sias. El cap de files de Podem el va aler­tar que no podia men­tir i l’exdi­ri­gent con­ser­va­dor li va etzi­bar que el seu popu­lisme és un “perill per a la democràcia”. El líder morat va con­cloure lamen­tant la imatge “patètica” que havia ofert l’expre­si­dent espa­nyol en la com­pa­rei­xença.

LES FRASES

No hi ha pitjor corrupció que aquella que vol trencar l’ordre constitucional
José María Aznar
expresident del govern espanyol
Com és possible que de la boda de la seva filla només quedin per investigar els cambrers?
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
Crec que ha quedat demostrat que vostè és el màxim responsable polític de la corrupció al PP
Pablo Iglesias
secretari general de podem
És vostè el «J.M.» dels ‘papers de Bárcenas’, igual que Rajoy era «M. Rajoy»?
Rafael Simancas
diputat del psoe
Faria un favor a aquest país si assumís algun tipus de responsabilitat
Toni Cantó
diputat de ciutadans
La veritat és que l’únic partit condemnat per finançament il·legal és el PSOE
Eloy Suárez
diputat del pp


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia