Municipals a la vista

Des de fa dies hi ha una permanent campanya electoral que condueix a les eleccions municipals de l’últim diumenge del mes de maig de l’any vinent. Majoritàriament, són considerades les eleccions que poden produir un canvi polític com sovint ha passat al llarg de la història. Sectors independentistes esperen que, després de les municipals, es pugui declarar la República. De moment, no s’albiren ni eleccions avançades a Catalunya ni a Espanya, tot i que s’aguanta d’un fil que Torra i Sánchez puguin aprovar els seus respectius pressupostos de l’any vinent. Sánchez intentarà esgotar fins a l’últim minut la legislatura i Torra haurà d’esperar a conèixer la sentència dels polítics empresonats abans d’avançar eleccions. Mentrestant, a les seus del partits es treballa intensament per les eleccions municipals de l’any vinent amb el perill, sobretot a la ciutat de Barcelona, que les prèvies electorals esdevinguin un plató de televisió.

S’està parlant més del tarannà dels possibles candidats que no pas dels models de ciutat. L’exprimer ministre francès Manuel Valls és un bon exemple de personatge que sense haver fet gens de carrer té un públic guanyat abans de començar. Valls va més enllà de la candidatura de l’alcaldia de Barcelona. Podria fins i tot encapçalar una llista al Parlament Europeu com a eurodiputat, una tasca compatible amb la d’alcalde o regidor d’ajuntament.

Valls té una àmplia parròquia a Barcelona, que va des dels desenganyats dels actuals polítics fins a aquells votants que volen aspirar a fer que Barcelona sigui la capital del Mediterrani amb més potència que no pas el concepte d’una Catalunya independent que pregonaran els partits sobiranistes a les municipals.

Manuel Valls serà el candidat mes televisiu, un fet que no vol dir necessàriament que a l’hora d’emetre el vot el ciutadà només hagi vist la televisió.