Un mural de l’1-O esdevé un símbol de tenacitat
Trenta de setembre. Un grup de veïns de Sant Andreu de Palomar pinten un mural commemoratiu de l’1-O al davant de l’escola Mestre Gibert, on milers de persones van defensar el dret de votar en el referèndum. U d’octubre. La brigada de neteja de l’Ajuntament de Barcelona repinta la paret amb una celeritat, segons els veïns, insòlita.
Esclata la indignació i la polèmica al barri i a les xarxes socials. La regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, nega cap ordre política i admet que ha fallat el protocol, que preveu que abans d’esborrar un mural se n’informi el consistori. Els veïns tornen a pintar el mural aquella mateixa nit, però dijous apareix amb una pintada vermella que diu “colpistes”. Se’ls torna a girar feina.
“Qui hagi escrit això al damunt d’un mural de gent votant té el marc mental del franquisme”, denuncia David Chivite, un dels veïns que el mateix dijous a la nit passat van tornar al davant de l’escola a arreglar la destrossa.
Per sort, l’autor del mural, el grafista Eudald Serrasolsas, veí del barri de 92 anys, els ho ha posat fàcil amb un disseny “amb figures pensades –diu– perquè es puguin pintar fàcilment”. I, segons admeten els defensors del mural, és molt possible que l’operació de repintar-lo l’hagin de repetir sovint. Estan disposats a fer-ho tants cops com calgui. “Per cabuts no serà”, diuen.