Temps d’“excepcionalitat”

Els polítics catalans no es cansen d’afirmar que vivim un temps d’excepcionalitat. És ben cert. No té res de normal que la política catalana hagi de conviure amb polítics a les presons i a l’exili. Tot allò que es parla d’un costat o de l’altre gira al voltant dels fets del setembre-octubre de l’any passat en espera d’un judici que marcarà un abans i un després en la política catalana. Es descarta del tot que el president Quim Torra convoqui eleccions abans que se sàpiguen les sentències. Segons els experts, les sentències no seran públiques fins a l’estiu vinent i abans s’hauran celebrat les eleccions municipals i les europees.

Mentrestant, les discussions entre JxCat i ERC continuaran. La setmana vinent hi haurà més votacions al Parlament i demà caldrà veure quin suport hi obtindrà el conseller d’Interior, Miquel Buch, quan comparegui per explicar els aldarulls del mes passat a les portes de la cambra catalana i el suport que hi tindrà el vicepresident, Pere Aragonès, quan expliqui les seves intencions pressupostàries. El malestar entre les dues forces sobiranistes s’incrementarà quan s’acostin les eleccions municipals, en què les dues formacions lluitaran per un públic molt semblant. A hores d’ara, l’antiga CiU manté encara el poder municipal en uns cinc-cents municipis. Un poder que, amb les sigles que siguin, no voldrà deixar escapar perquè passin a les mans d’Esquerra Republicana.

L’independentisme, malgrat la falta sovint de direcció política i els daltabaixos entre les forces sobiranistes, no perd pistonada. Es manté la fidelitat del votant, que veu, d’una banda, que s’està vivint un temps d’excepcionalitat i, d’una altra, que espera que el govern i el Parlament recuperin la normalitat necessària per tirar endavant el dia a dia.