Crida urgent a la unitat
“És una irresponsabilitat molt greu que no hàgim estat capaços de consensuar una estratègia compartida. Siguem tots responsables del moment que vivim”
“Només quan hem anat junts hem tingut l’oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre”
“És l’Estat espanyol qui comet crims i vulnera drets”
L’acte central de solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart quan es complia un any del seu empresonament es va convertir ahir a la plaça de Catalunya de Barcelona en una crida a la unitat estratègica que no han estat capaços de consensuar fins al moment JxCat, ERC i la CUP. Aquest va ser el missatge unitari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural en l’horitzó d’un judici en què preveuen que els presos s’enfrontaran a peticions dures de presó i que es proposen convertir en un altaveu per denunciar el que consideren una “farsa” per “castigar” al moviment independentista català.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va acusar als líders polítics sobiranistes d’haver comès una “irresponsabilitat molt greu” per no haver estat capaços encara de consensuar una estratègia de futur amb l’objectiu posat en la república catalana. Mauri va reivindicar que aquesta estratègia ha de donar resposta al 80% de la ciutadania catalana que es defineix republicana i que vol la llibertat dels presos polítics en una referència que crida a estendre la unitat d’acció dels independentistes amb Catalunya en Comú. En una línia semblant, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, llegia un parlament enviat des de la presó per l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez, en què advertia que “només quan hem anat junts hem tingut l’oportunitat de ser més” i recordava a les forces polítiques independentistes que la unitat és “molt difícil de construir i molt fàcil de perdre”. Sànchez també demanava a la base independentista que “exigeixi” aquesta unitat dels líders polítics.
Unitat estratègica per poder respondre, en primer terme, al judici als exlíders governamentals i civils empresonats per l’1-O. Després que s’hagi filtrat a mitjans de comunicació que la fiscalia mantindrà les acusacions de rebel·lió amb penes de fins a 15 o 20 anys de presó, les entitats van aprofitar l’acte d’ahir per cridar al moviment independentista a persistir en les mobilitzacions massives i pacífiques al carrer. Pocs minuts abans de l’inici de l’acte, el president de la Generalitat, Joaquim Torra, explicava en declaracions als periodistes que “si la sentència no és absolutòria”, es respondrà “amb tota la radicalitat democràtica”. Des de la presó, Jordi Sànchez anunciava que només acceptarà com a sentència justa “l’absolució” perquè, referma, “el 20-S i l’1-O no vam cometre cap delicte”. En aquesta línia, Mauri advertia al govern del PSOE que aquesta és l’única resposta que admetran de la justícia espanyola. En cas contrari, consideraran que els tribunals han imposat la “venjança” i el govern socialista s’haurà fet “còmplice de l’extrema dreta de Vox”, el partit ultra que s’ha personat en totes les causes obertes contra l’independentisme. Mauri va retreure a l’executiu de Pedro Sánchez que alguns dels seus integrants, primer hagin qualificat d’inventades imatges de violència policial l’1-O i hagin negat l’existència d’un referèndum pactat a Escòcia i, finalment, hagin decidit portar al Tribunal Constitucional la reprovació del rei aprovada al Parlament tal com feia el govern de Rajoy amb les resolucions de la cambra catalana.
“Preparem-nos i organitzem-nos per al judici”, cridava Mauri, que acusava l’Estat espanyol de forçar el Codi Penal i saltar-se “les seves pròpies lleis” amb l’objectiu de criminalitzar el moviment independentista. El vicepresident d’Òmnium alerta del “fals relat” iniciat amb els informes policials del 20-S i corroborat per la instrucció del Tribunal Suprem que “inventa una manifestació tumultuosa” que no va existir per poder acusar de rebel·lió i sedició Sànchez i Cuixart. El mateix relat, avisa, que a l’estiu es prolonga amb la campanya de Ciutadans contra els llaços grocs de solidaritat amb els presos amb l’objectiu de “trencar la convivència” a Catalunya i construir la imatge de violència en què es basen les acusacions de rebel·lió i sedició. Una violència que, a Catalunya, només ha exercit la ultradreta, recordava. Darrerament, conclou, s’ha arribat a informar en mitjans espanyols que a Catalunya s’agredeix ciutadans pel fet de parlar castellà. Mauri lamenta que el poder polític de l’Estat espanyol “no ha sabut o no ha volgut trencar amb el franquisme”.
Jordi Sànchez, per la seva banda, demanava a l’independentisme “no defallir” i continuar “units i mobilitzats” al voltant de la no-violència. Paluzie afirmava que l’únic que “comet crims i vulnera drets” és l’Estat espanyol, a qui acusa “d’utilitzar els presos d’ostatges per aturar una majoria que guanya cada cop que s’expressa a les urnes”. Uns milers de persones van omplir el centre de la plaça de Catalunya en un acte en què també es van fer connexions televisives amb les concentracions a les presons de Mas d’Enric, Puig de les Basses i Lledoners, on va tenir lloc l’acció més emotiva amb l’enlairament de 365 fanalets al cel nocturn en record de l’any sencer de presó dels Jordis. Portaveus d’entitats socials i de drets humans també van rebutjar el “relat fals” en què se sostenen les acusacions de rebel·lió i sedició contra els presos polítics catalans.